El priorat cistercenc de Santa Maria de
l’Eula és conegut des del 1175 com a casa
femenina depenent del
monestir de Fontfreda, on s’aplegaven
dones de la noblesa local. A partir de 1275
va passar a estar regit per una abadessa. El
1285 la casa va ser víctima d’un saqueig i
el 1362, a causa de la inestabilitat de la
zona, la comunitat va obtenir una
autorització del papa per traslladar-se a la
vila de Perpinyà el que va provocar la
oposició de l’abat de Fontfreda que tenia
drets sobre la casa que havien d’ocupar, i
fins el 1394 les monges no pogueren rebre la
propietat. A l’antiga casa d’Eula només es
mantingué el culte a l’església i el
cementiri. La comunitat cistercenca es va
dissoldre el 1567 i la casa va passar a mans
del
monestir de Santes Creus, que la va
mantenir fins la Revolució.
Al claustre de la catedral d’Elna es
conserva la tapa d’un sarcòfag procedent de
monestir de l'Eula. És una obra singular
signada per Ramon de Bianya i porta la
imatge jacent de Ferran del Soler, mort el
1203.
|