La
fundació d’aquesta casa porta data de
l’any 1004, quan els senyors de Saignon van signar un
document on van crear i dotar el nou establiment.
Segurament no es tractava d’una fundació nova, més aviat
de la restauració d’una casa monàstica que
tradicionalment s’ha considerat molt antiga, alguns fins
i tot han fet recular el seu origen fins mitjan del
segle VI, i que s’hauria perdut amb la invasió sarraïna.
El 1032, el fill i nebot dels fundadors (els germans
Robert i Varacon) va donar la casa monàstica i els seus
béns (camps, granges, boscos...) a l’abadia
de Sant Geli (Gard). El 1063 el papa Urbà II de pas
per l’abadia en va consagrar una església nova. Poc a
poc el monestir va anant prenent importància i va
esdevenir un de les més prestigiosos del territori. Però
al segle XV la casa es trobava en decadència, fou
abandonada temporalment per la seva comunitat i poc
després estava dirigida per abats comendataris. Malgrat
tot va tenir activitat fins la Revolució. Ara és de
propietat particular, el lloc ha estat dedicat a
activitats agrícoles, d’època medieval només es conserva
l’església. |
|