Monestir de Sant Pere de Rodes

El cert és que a tocar del monestir es conserven unes estructures d’origen força antic, possiblement romà, i que d’aquest lloc hi procedeixen petits fragments marmoris decorats, d’aquella època, reutilitzats més endavant. Les primeres notícies històriques les trobem l'any 878, en un precepte del rei Lluís II el Tartamut, on el lloc és citat com una cel·la monàstica depenent de Sant Esteve de Banyoles. En aquesta època Sant Pere formava part d'un conjunt de quatre cel·les (juntament amb les de Sant Joan Ses Closes, Sant Cebrià de Penida i Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu) que foren objecte de disputa entre Banyoles i Sant Policarp de Rasès, al Llenguadoc.

A partir del 1100, i durant tot el segle XII es dugueren a terme obres de reforma de les dependències, potser motivades pels efectes destructius de les disputes entre les cases de Peralada i Empúries, que van afectar el monestir. És llavors que es va fer la galilea, una nova portada, i més endavant la tercera, la del Mestre de Cabestany, que cal situar entre el 1160 i 1163. Aquesta obra es va destruir amb l’abandonament del monestir i ara es conserven alguns fragments, el més important el del Museu Marès de Barcelona, amb l’Aparició de Crist als apòstols, i un bell capitell al Museu de Peralada. També es va fer el nou claustre. Tingué una gran vitalitat fins a la fi del segle XIV, però després va entrar en franca decadència, amb la relaxació de la vida comunitària, manca de donacions a favor del monestir... al que s’ha d’afegir els efectes de la Pesta Negra (1345), que va emportar-se vint-i-quatre monjos.

Els vestigis més antics que es conserven poden datar-se en l’època romana, més recents són les primeres restes monàstiques, que fins i tot podrien situar-se cap el segle VIII. L’església que encara es conserva és, bàsicament, la que es va començar cap l’any 1000. De sempre s’han produït controvèrsies sobre aquesta església degut a que surt dels sistemes constructius habituals de l’època. Es tracta d’un edifici de tres naus (les laterals molt estretes), amb creuer i tres absis, el central amb deambulatori i de planta parabòlica, els laterals són al creuer. La nau central és coberta amb volta de canó suportada per pilars amb columnes adossades, sobre un basament de molta alçada.

Les obres seguiren amb la construcció del segon claustre, que s’ha restaurat tot i que els capitells es troben dispersos en llocs ben diversos. Cal esmentar també el campanar, possiblement aixecat a cavall dels segles XI i XII. Fa parella amb una torre de defensa, o torre de l’homenatge també antiga, del segle X, amb modificacions posteriors. El conjunt monumental del monestir, tot i que ha patit tota mena d'espoliacions i que es troba en ruïna, encara fa forta impressió gràcies a les restauracions i a la bellesa singular de la seva església.