Monestir de Sant Quirze de Colera

Els impulsors de la iniciativa s’haurien posat al front per fundar un monestir en aquest indret amb una autorització atorgada per Carlemany. Abans de l’any 815 van aconseguir un precepte reial on s’esmentaria ja el monestir, alhora que el feia beneficiari de diversos béns. Tot i la poca fiabilitat d’aquestes dades, s’han descobert importants elements arquitectònics i enterraments d’aquella època que demostren, si més no, la seva antiguitat. Aquell precepte de Carlemany hauria significat el tret de sortida d’una sèrie de donacions i fundacions de parròquies sota la direcció del monestir de Sant Quirze. Més endavant el monestir, que era una fundació particular propietat de la família dels fundadors, va rebre d’aquests la propietat dels béns. Després d’un intent d’intromissió per part del comte Alaric d’Empúries, l’abat de Sant Quirze va demanar el 844 a Lluís I el Pietós el reconeixement de la fundació i dels drets adquirits.

El 1285 i encara el 1288 va patir els efectes del pas de tropes franceses arran dels conflictes bèl·lics entre els exèrcits de Felip l’Ardit i la Corona d’Aragó. Al segle XV comencen a trobar-se indicis de decadència i de l’existència d’abats comendataris. Hi ha constància que el 1441 el claustre es trobava en perill de ruïna. El 1592 el monestir fou suprimit, extingint-se la comunitat, que es va integrar amb la de Sant Pere de Besalú. Amb l’exclaustració de 1835, els béns d’aquest darrer monestir foren subhastats i Sant Quirze de Colera va passar a mans del militar i polític Ramon de Nouvilas. Els edificis foren utilitzats amb finalitats agrícoles i abandonat en ocasions. El 1931 fou declarat Monument Nacional i en els darrers temps s’hi han fet treballs d’excavació i obres de consolidació i restauració.