Monestir de Santiago d’Uclés

Monasterio de Santiago de Uclés / Comanda d’Uclés / Castell d'Uclés

(Uclés, Conca)

Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés

Uclés era un important lloc estratègic en època musulmana on s'hi havia edificat un castell, fou un indret disputat, el 1085 va passar a mans cristianes, després fou recuperat per l'islam, va canviar de mans fins a l'ocupació definitiva el 1157, quan Alfons VII de Lleó el va obtenir gràcies a un pacte.

Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés

El 1163 el lloc fou donat a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, però amb motiu del poc interès que van demostrar aquests, el 1174 fou lliurat a l'orde de Sant Jaume. Els cavallers d’aquest orde van adaptar el castell per a les noves funcions, sobretot en convertir-se en un dels seus grans centres, al costat de San Marcos de Lleó. La casa va viure molts anys en territori fronterer, però el castell no fou assaltat, només a finals del segle XV va patir una incursió causada per lluites internes, que va malmetre l'edifici. Un cop reorganitzat l'orde i després que va quedar controlat per la monarquia, es va procedir a la construcció d'un nou monestir, obra que va començar el 1529 ocupant bona part de la primitiva fortalesa medieval. El nou monestir es va anar aixecant progressivament, fins que es va completar, ja al segle XVIII.

Després de ser ocupat durant la guerra del Francès, el convent fou suprimit com a tal amb la desamortització, però va quedar en mans de l'orde, que va mantenir el lloc de manera precària. El 1872 els arxius foren traslladats a l'Archivo Histórico Nacional, en aquella època es va suprimir l'orde, tot i que es va recuperar més endavant com a institut nobiliari. A partir del 1936, durant la guerra Civil es va convertir en hospital republicà, per convertir-se, ja en època franquista, a presó. Ara el lloc és gestionat per una fundació. Es conserva bona part del castell medieval, pel que fa al nou monestir, una de les parts més antigues és l'església, obra de Juan de Herrera, acabada el 1598. Les dependències conventuals es distribueixen al voltant d'un gran claustre. S'accedeix al conjunt per una portada barroca, al costat sud de l'edifici.

Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Donació d'Uclés
Tumbo Menor. Archivo Histórico Nacional
Imatge de Wikimedia
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Façana de l'església
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Façana sud
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
El castell medieval
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Portada sud
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Portada sud
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Claustre
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Claustre
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Claustre
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Església
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Reixa de l'església
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés
Claustre superior
Comanda d'Uclés
Comanda d'Uclés

Bibliografia:
  • CALZADO, María del Pilar (2012). El archivo general de la Orden de Santiago en Uclés. Historia de su emplazamiento y fábrica (1170-1872). Medievalismo, núm 22
  • CASADO, María Ángeles (2002). La Real Casa de Santiago y convento de Uclés. Construcciones militares y monásticas. Revista de historia moderna, núm. 20
  • HERRERA, Antonio (2005). Monasterios y conventos de Castilla la Mancha. Guadalajara: Aache
  • MORA URDA, Ángel (2018). El Monasterio de Uclés durante la Guerra Civil (1936-1939). Un Hospital Militar. Actas de las IX Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica. Santander
  • MOYA OLMEDO, María del Pilar (2017). Arquitecturas de conquista, la arquitectura de la Orden de Santiago, la reconquista de la Encomienda de Uclés y la arquitectura de conquista de Nueva España. Tesi doctoral. Universidad Politécnica de Madrid

Situació:
Vista aèria

El monestir s'aixeca sobre la població d'Uclés