Monestirs de
Catalunya

Benedictins

Monestir de Santa Maria de Montserrat
< anterior Inici Catalunya Bages Monistrol de Montserrat següent >
castellano
cercador contacte facebook

Bages
 
< monestirs imprescindibles... >

Podria ser que l’origen de Montserrat estigui en uns petits centres de tradició visigòtica, situats a la mateixa muntanya. Sabem que amb motiu de la reconquesta als sarraïns, aquests llocs va ser donats al monestir de Ripoll pels comtes de Barcelona, possiblement per Guifré el Pelós (l’any 888) i amb seguretat pel seu fill Sunyer, en 933. Aquesta donació incloïa quatre esglésies: Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. En aquella època també estava en funcionament el lloc de Santa Cecília, a la mateixa muntanya, que llavors tenia més atractiu pels devots. Tot i que és força possible que aquelles esglésies fossin petits centres monàstics, Ripoll les mantenia com a simples propietats, com tantes altres.

Monestir de Montserrat
Montserrat


Monestir de Montserrat
Absis de l'església

Monestir de Montserrat
Portal del monestir a la plaça de l'Abat Oliba

Mare de Déu
Imatges
antigues

Oliba, abat de Ripoll, es va veure obligat a reclamar la propietat de les esglésies davant els intents de Santa Cecília de fer-les seves. Aquest fet va propiciar que Santa Maria tingués un cert desenvolupament monàstic. No ens consta una fundació pròpiament dita, tot fa pensar que existia una comunitat reduïda, però que era representada per Ripoll. Tampoc es disposa de cap data concreta, tot i que consta que el 1019 va rebre una donació.

Monestir de Montserrat
Façana del monestir amb la torre de l'Abat


Monestir de Montserrat
Plaça de Santa Maria. Mirador

Monestir de Montserrat
Claustre gòtic (1472-1482)


Montserrat va prendre la consideració de priorat a partir del 1070, en el moment en que Ripoll va passar a dependre de Sant Víctor de Marsella. Des del 1082 trobem esmentat el prior Ramon, el primer cap d’aquesta comunitat fora dels abats superiors de Ripoll. Santa Maria de Montserrat depenia alhora de Sant Víctor i de Ripoll.

Monestir de Montserrat
Claustre gòtic


Aquesta dependència no va ser cap obstacle pel desenvolupament del centre, acumulant propietats alhora que s’estenia la devoció a la Mare de Déu. Aquesta devoció era seguida pel poble i també pel poder, tant civil, que protegia el lloc, com per les autoritats eclesiàstiques. El segle XIII encara depenia de Ripoll amb qui va tenir certs enfrontaments. El prior de Montserrat era elegit directament des d’aquell monestir.
 

Monestir de Montserrat
Claustre amb l'escut del seu impulsor l'abat
Giuliano della Rovere, després papa (Juli II)

Monestir de Montserrat
Claustre gòtic


El 1287 el papa nomenà Bernat Salvador, monjo de la Grassa, nou prior de Montserrat, sense intervenció de Ripoll, aquesta independència era aparent ja que a la mort de Bernat Salvador tant el papa com Ripoll nomenaren pel seu comte un successor, el conflicte amb la duplicitat del càrrec fou resolt per l’arquebisbe de Tarragona, deixant les coses com estaven: amb la submissió a Ripoll. El prior Vicenç de Ribes fou nomenat cardenal i, sembla que a instàncies seves, s’aconseguí que el papa Benet XIII, el 1409, erigís Montserrat com abadia independent.

Monestir de Montserrat
Escut de Montserrat al claustre

Monestir de Montserrat
Animal fabulós amb cap humà, al claustre


El 1443 es van incorporar sis monjos de Montecassino amb l’objectiu de reformar el cenobi, fet que no fou acceptat per la comunitat; aquesta situació es va mantenir fins el 1455. L’abadia va passar per una època de decadència, encara que continuava la activitat constructiva aixecant un claustre gòtic. El 1493 el monestir fou annexat a la congregació de San Benito de Valladolid, el mateix any es reuní el capítol que va elegir García de Cisneros com a prior. Aquesta subjecció de Valladolid es va mantenir fins el 1811.

Monestir de Montserrat
Porxo de la façana. Al fons el sepulcre
renaixentista de Bernat II de Vilamarí, mort el 1512

Monestir de Montserrat
Sepulcre del comte Joan II de Ribagorça (1457-1528)


El 1560 començà la construcció de la basílica actual, que fou consagrada el 1592. Continuaren les construccions amb edificis nous, s’incrementaren les propietats i s’establiren priorats dependents en molts indrets. Es posà en funcionament una impremta que amb els anys aconseguí molta anomenada. Per altra banda van acumular un important patrimoni artístic. L’Escolania assolí també molta importància.

Monestir de Montserrat
Sepulcre de Bernat II de Vilamarí

Monestir de Montserrat
Sepulcre de Bernat II de Vilamarí


Tot això es va perdre amb l’incendi i destrucció causats a ran la Guerra del Francès (1811-12) i els robatoris posteriors. Hom intentà redreçar la situació, però els monjos es van veure obligats a dispersar-se i no hi pogueren retornar fins el 1824. La desamortització desposseí el monestir de les seves propietats, que foren subhastades. La comunitat va retornar el 1844 i el papa va nomenar el 1862 un nou abat, desvinculant-lo de San Benito, que també havia desaparegut. Des d’aquell moment (i encara en l’actualitat) depèn de Subiaco. El lloc és encara un centre molt important pel desenvolupament de la vida religiosa i ciutadana de Catalunya.

Monestir de Montserrat
Plaça de Santa Maria

Monestir de Montserrat
Atri de l'Abat Algerich


No es disposa de notícies, ni documentals ni arqueològiques, de l’església d’època visigòtica, les restes més antigues que s’han trobat caldria datar-les cap el segle XI. Es conserva un portal del segle XII. A part de l’església i el claustre, la major part de construccions cal situar-les entre els segles XIX i XX.

Monestir de Montserrat
Façana de la basílica

Monestir de Montserrat
Atri de l'Abat Algerich

Monestir de Montserrat
Apostolat, de Venanci Vallmitjana


Monestir de Montserrat
Nau de la basílica

Monestir de Montserrat
Capelles laterals

Monestir de Montserrat
L'església


Imatge de la Mare de Déu de Montserrat

Aquesta imatge, objecte de molta veneració, és bàsicament una obra romànica de finals del segle XII, amb trets gòtics. En el decurs dels temps s’hi ha fet modificacions, potser la més important sigui la figura de Nen. És una peça de fusta que va ser pintada de negre, donant-li un tret que ara la caracteritza.

Mare de Déu de Montserrat
Imatge de la Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
Nuestra Señora de Montserrat, patrona de Cataluña : coronada solemnemente por S.S. el Papa León XIII en 11 setiembre de 1881
Àngel Fatjó, 1881
Biblioteca de Catalunya, Barcelona

La Mare de Déu de Montserrat
Montserrat

El Museu de Montserrat conserva un oli sobre tela de Joaquim Vayreda i Vila (1843-1894) amb la figura de la Mare de Déu de Montserrat i amb una representació del monestir de l'època (1884).

Montserrat / Vayreda
Joaquim Vayreda
Mare de Déu de Montserrat, 1884
Oli sobre tela, conservat al Museu de Montserrat
© Museu de Montserrat

Montserrat / Vayreda
Joaquim Vayreda
Detall de: Mare de Déu de Montserrat, 1884
Amb una representació del monestir de l'època
Oli sobre tela, conservat al Museu de Montserrat
© Museu de Montserrat

Joaquim Vayreda
Mare de Déu de Montserrat
Oli sobre tela, 189 x 110 cm
NR 201.412
Museu de Montserrat. Donació Gas Natural
 

Monestir de Montserrat
Antiga portada romànica

Monestir de Montserrat
Capitells de la portada

Monestir de Montserrat
El portal romànic abans del seu trasllat
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1923
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Monestir de Montserrat
La Santa Cova

Monestir de Montserrat
Sant Miquel

Montserrat
L'abadia de Montserrat
Dibuix publicat a España, obra pintoresca en láminas..., 1842
Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico


 

Mare de Déu de Montserrat
Montserrat, s. XVI

Montserrat
en el transcurs
del temps
Montserrat

Bibliografia:
- ALBAREDA, Anselm M. Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1988
- BARAUT, Cebrià. Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 10. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1977.
- BENET I CLARÀ, Albert. Catalunya Romànica, vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984.
- CONEJO DA PENA, Antoni. Els darrers claustres monàstics gòtics. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003
Enllaç:
- Abadia de Montserrat

- Museu de Montserrat

Situació

El monestir benedictí de Santa Maria i santuari de la Mare de Déu de Montserrat és situat a 720 m d'altitud, al vessant est de la muntanya de Montserrat, encarat al Bages. S'hi va per una carretera des de Monistrol


Monestir de Montserrat

Baldiri B. - Octubre de 2013