El convent dels franciscans es va edificar extramurs de la ciutat de Tortosa, prop del portal que prendria el nom de Sant Francesc (també conegut amb el de Sant Joan del Camp). Hom desconeix la data de l'establiment d'aquest orde, però cal situar-la a la primera meitat del segle XIII, abans del 1248; també s’ha considerat que es podria fixar poc després del 1238.
El convent va rebre protecció reial; la reina Maria de Xipre, esposa de Jaume el Just, va manifestar la seva voluntat de ser enterrada en aquest lloc, però finalment el seu sepulcre es va disposar al convent de Barcelona. Al segle XIV es va aixecar el gruix de la casa conventual que vindria a substituir les primeres construccions fetes pels framenors. Els franciscans d’aquesta casa van participar en la fundació del convent de Jesús i el 1567 la comunitat es va integrar en aquest darrer, que des del 1524 havia esdevingut recol·lecte. El 1570 el primer convent de Sant Francesc fou cedit als dominics, que en respectaren el nom i hi van efectuar obres de millora. Al començament del segle XVIII es va enderrocar per tal de fortificar el portal de la muralla, a causa de la guerra de Successió.
El 1714 es va bastir de nou a l’interior del recinte emmurallat, al carrer de la Palla, on ara arrenca el pont de l’Estat, lloc on perdurà fins a l'exclaustració (1835). Tot i que l’església es va mantenir, el convent fou venut i el seu solar ocupat per noves edificacions. La construcció del pont al mateix costat de l’església, la va afectar; Barraquer a “Las casas de religiosos...” ens explica la situació: Hoy (1900) la iglesia del Rosario continúa por suerte abierta al culto, pero amenazada de muerte, porque construido sobre el Ebro es estos últimos años un hermosísimo y elevado puente de hierro, apoya éste su cabo oriental á unos cinco ó seis metros del templo, frente de su fachada y enfilándola; y así la rampa ó cuesta que desde el plan terreno subirá al puente tragará toda la iglesia y aun otros edificios. Entre el 1910 i 1914 es va reedificar a l’altre costat del riu i encara es va remodelar després dels estralls de la guerra Civil. Ara és la parròquia del Roser i conserva la portada de l’antiga construcció barroca.
Detall del Plano de la ciudad de Tortosa (1847)
Biblioteca Virtual de Defensa
Aixecat pels dominics a començament del segle XVIII (núm. 12)
Detall de Vista de la ciudad de Tortosa (s XVIII)
Biblioteca Nacional de España
Façana de l'antiga església pels volts del 1900
Dibuix publicat a Las casas de religiosos en Cataluña...
L'antic portal barroc
L'antic portal barroc
L'antic portal barroc
La nova església
Fotografia de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya
Fotografia de Josep Maria Sagarra (1939)
Arxiu Nacional de Catalunya
Sepulcre del bisbe Sever Tomàs Auter (segle XVIII)
Ara a la catedral de Tortosa
- ALMERICH, Paulina (1998). Les cases de religiosos a Tortosa. Tortosa: Ed. Coop. Gràfica Dertosense
- BAYERRI, Enrique (1957). Historia de Tortosa y su comarca. Vol. VII. Tortosa: Algueró i Baiges
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- MARTÍNEZ TOMÀS, Joan; i altres (1997). Convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- VIDAL FRANQUET, Jacobo (2008). Les obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la universitat de Tortosa a la baixa edat mitjana. Barcelona: P. Abadia de Montserrat
- VIVES, Eduard (2003). Els frares menors a les Terres de l’Ebre: el convent de Tortosa (segles XIII-XIV). Recerca, núm. 7
El primer convent ha desaparegut. L'església del Roser és a la riba dreta de l'Ebre, al costat del pont de l'Estat