El primer esment del castell de Térmens el trobem el 1106, quan el comte Ermengol VI d’Urgell el va prendre als sarraïns. Més endavant va tornar a mans islàmiques, fins que el 1143 el lloc fou conquerit definitivament pel mateix comte, amb la col·laboració de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Els Anglesola foren els senyors del castell, el primer que hom troba relacionat amb aquest lloc és Bernat I d’Anglesola, el 1175. Un descendent seu, Ramon I fou qui va donar el castell a l’orde de l’Hospital, el 1278, seguidament es va convertir en la seu d’una comanda, el primer comanador de la qual va ser Guillem de Claramunt. Fou una casa modesta i les seves rendes força limitades. Durant la primera meitat del segle XVI es va reformar profundament l’església, ocultant les estructures d’època anterior. El portal gòtic porta els escuts del comanador Joanot Ferrer.
La població de Térmens va reivindicar l’ús de l’església de Sant Joan, cosa que es va aconseguir finalment el 1583, segons un acord del capítol general de l’orde celebrat a Malta, però els hospitalers van continuar tenint cura del servei religiós. En una visita portada a terme el 1636, es va fer constar el bon estat del castell-palau i de les seves dependències, però poc després, el 1660 i com a resultat de campanyes militars, el lloc s’havia malmès. La comanda perdurà fins el 1835, quan va ser desamortitzada. L’església va caure en desús en el 1966 i ara és un centre cultural. El castell i residència dels comanadors pràcticament ha desaparegut i és conegut gràcies als treballs arqueològics.
En excavació (2000)
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
- CATALÀ ROCA, Pere (1979). Térmens. Els castells catalans. Vol. VI-1a part. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (2000). Templers i hospitalers III. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
- GONZÁLEZ, Joan-Ramon (1994). Castell i vila closa de Térmens. Catalunya romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MIRET I SANS, Joaquim (reed. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida, Pagès Editors
L'església de Sant Joan i les restes de l'antic castell són a la part alta de la població, a la riba del Segre