Monestirs de
Catalunya

Benedictines
Canonges aquisgranesos
Canonges agustinians

Monestir de Sant Joan de les Abadesses
< anterior Inici Catalunya Ripollès Sant Joan de les Abadesses següent >
castellano
cercador contacte facebook

Ripollès
 
< monestirs imprescindibles... >

Abadia benedictina femenina

La fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses, que en els seus inicis era conegut com Sant Joan de Ripoll, es va portar endavant cap el 887 gràcies a la voluntat del comte Guifré el Pilós, amb l'objectiu de deixar-lo sota la direcció de la seva filla Emma, que havia nascut poc abans, cap l’any 884. Amb aquesta finalitat va aportar una església dedicada a Sant Joan, que ja existia l’any 880, quan el mateix Guifré la va lliurar al monestir de Santa Maria de Ripoll. Aquell any de 887 es va consagrar la renovada i ampliada església del monestir, en l’acta es relacionen els importants béns posats a l'abast del nou monestir. Sembla que l'abadessa Emma va prendre el càrrec el 898, un cop havia mort el comte, a l'edat de catorze anys.

Sant Joan de les Abadesses
Capçalera de Sant Joan de les Abadesses


Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Sant Joan de les Abadesses
Decoració exterior de l'absis


L'abadiat d'Emma fou llarg (fins el 942) i va portar un període d'esplendor del centre, quan el seu patrimoni es va incrementar d'una manera important, el que va fer que la seva successió quedés marcada per picabaralles entre els comtats de Barcelona-Osona i Cerdanya pel seu domini. Des de Sant Joan es va impulsar la fundació d’altres esglésies i establiments com ara Santa Maria del Camí (921), posat sota la direcció de Quíxol, germana d’Emma. La segona abadessa (Adelaida, 949-955) era filla del comte Sunyer de Barcelona, la seva successora (Ranlo, 955-962) del comte Delà d'Empúries, a la qual va seguir Fredeburga (962-996), emparentada amb la casa de Cerdanya.

La darrera abadessa fou Ingilberga (996-1017) filla natural del comte de Cerdanya Oliba Cabreta, que posà fi al monestir de benedictines al ser expulsada, juntament amb la resta de la comunitat, a ran d'unes greus acusacions promogudes pel seu germanastre Bernat Tallaferro i que feien referència a la seva conducta moral. Probablement el comte de Besalú Bernat Tallaferro pretenia apoderar-se dels béns del monestir per portar endavant el seu projecte de creació d’un bisbat a Besalú. Sigui com sigui, el 1017 el monestir va quedar extingit i la comunitat es va veure obligada a dispersar-se.

Sant Joan de les Abadesses
Absis lateral de l'església

Sant Joan de les Abadesses
Sant Joan de les Abadesses


Canònica aquisgranesa

Fou llavors que s'instaurà una comunitat de canonges aquisgranesos sota tutela del comtat de Besalú que s'aprofità de les riqueses de la casa de Sant Joan. Amb això va començar un període d'inestabilitat fomentada des de Ripoll, en aquell moment unit al monestir de Sant Víctor de Marsella, que pretenia imposar una comunitat benedictina com a continuadora de l'anterior. Aquestes pretensions es van topar amb l'oposició de la comunitat canonical, sota la protecció del bisbe d'Osona. Aquests fets van acabar el 1083, amb l'expulsió per les armes dels canonges, que es van veure obligats a buscar la protecció a Vic.

Sant Joan de les Abadesses
La nau de l'església

Sant Joan de les Abadesses
El transsepte


Canònica agustiniana

Els monjos marsellesos ocuparen ràpidament el monestir, però finalment les autoritats eclesiàstiques van retornar el mateix any la casa als canonges expulsats amb la diferència de quedar sotmesos a la regla reformada augustiniana en lloc de l'aquisgranesa.



Comunitat benedictina doble

El 1098 foren expulsats altre cop els canonges i s'hi traslladà una comunitat de monges procedents de Santa Perpètua de Brunyola (Var) i és a partir d'aquest moment quan va començar a anomenar-se Sant Joan de les Abadesses, en lloc de Sant Joan de Ripoll, nom amb que era coneguda fins llavors. Realment es tractava d'una comunitat doble: per una part les monges i per altra els clergues benedictins que la servien.

Sant Joan de les Abadesses
Interior de l'església, amb l'antic retaule major pintat per Joan Gascó
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Sant Joan de les Abadesses
Presbiteri de Sant Joan de les Abadesses


Canònica agustiniana (restauració)

Aquest estat de les coses es va mantenir fins el 1114, quan el monestir fou restituït als canonges agustinians que s’havien mantingut units però fora del monestir, les dues comunitats benedictines que l'ocupaven es van veure obligades a abandonar-lo. El papa Pasqual II va emetre aquell mateix any una butlla amb el vist-i-plau de la nova situació i sotmetent la casa a la Santa Seu. Aquesta comunitat és la que es va establir d'una manera definitiva al lloc inaugurant un nou període de molta vitalitat. El 1150 es va consagrar una nova església, l’actual. A partir del 1484 el monestir va passar a estar dirigit per abats comendataris, el que agreujà la decadència que s'havia començat a detectar anteriorment. El 1581 la comunitat va desaparèixer de fet i el 1592 la canònica es va secularitzar. El lloc va continuar regit per un arxiprest, fins que el 1856 es va traslladar a l'església del monestir la parròquia de la vila.

Sant Joan de les Abadesses
Retaule de Sant Agustí

Sant Joan de les Abadesses
Capitell de l'interior


Sant Joan de les Abadesses
Davallament conegut com Santíssim Misteri (1251)

Sant Joan de les Abadesses
Detall del Santíssim Misteri

Sant Joan de les Abadesses
El Santíssim Misteri
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1916
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Sant Joan de les Abadesses
Sepulcre del beat Miró (segle XIV)

Sant Joan de les Abadesses
Sepulcre del beat Miró, abans de la restauració
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1916
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Sant Joan de les Abadesses
Capella dels Dolors (segle XVIII)


Sant Joan de les Abadesses
Retaule de Santa Maria la Blanca (1343)

Sant Joan de les Abadesses
Santa Maria la Blanca

Sant Joan de les Abadesses
Claustre de Sant Joan de les Abadesses


Sant Joan de les Abadesses
El claustre gòtic

Sant Joan de les Abadesses
El claustre gòtic

Sant Joan de les Abadesses
El claustre gòtic


Sant Joan de les Abadesses
Capitell del claustre gòtic

Sant Joan de les Abadesses
Galeria romànica, al claustre

Sant Joan de les Abadesses
Capitell de la galeria romànica


Sant Joan de les Abadesses
Capitell de la galeria romànica

Sant Joan de les Abadesses
Capitell de la galeria romànica

Sant Joan de les Abadesses
Portal de la nau


Sant Joan de les Abadesses
Portal del transsepte

Sant Joan de les Abadesses
Capitells del portal del transsepte

Sant Joan de les Abadesses
Capitells del portal del transsepte


Sant Joan de les Abadesses
Làpida de l'abat Ramon de Cornellà (1314-1319)

Sant Joan de les Abadesses
Làpida de l'abat Berenguer Arnau (111-1131)

Sant Joan de les Abadesses
Làpida de l'abat Ramon de Bianya (1324-1348)


Sant Joan de les Abadesses
Pòrtic de Sant Mateu

Sant Joan de les Abadesses
Pati del Palau Abacial

Sant Joan de les Abadesses
Palau Abacial
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1918
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


Sant Joan de les Abadesses
Retaule renaixentista de Sant Sebastià
Museu del Monestir

Sant Joan de les Abadesses
Mare de Déu del Roser
Museu del Monestir

Sant Joan de les Abadesses
Sant Baldiri
Museu del Monestir


Sant Joan de les Abadesses
Elements del cadirat del cor (s. XVI)
Museu del Monestir

Sant Joan de les Abadesses
Elements del cadirat del cor (s. XVI)
Museu del Monestir


Bibliografia:
- CRISPÍ, Marta; MONTRAVETA, Míriam; i altres (2012). El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: Junta del Monestir
- JUNYENT, Eduard (1976). El monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: Junta del Monestir de Sant Joan de les Abadesses
- RÍS I PUJOLAR, Núria; ADELL I GISBERT, Joan-Albert (1987). Catalunya Romànica. Vol. X. El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- RIPOLLÈS-PONSI ORTIZ, Joana; TRAYNER VILANOVA, Maria Pau (2008). Emma de Barcelona. Monestir de Sant Joan de les Abadesses. Barcelona: Ed. Mediterrània
Enllaç:
- Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Situació:

El monestir es troba al centre de Sant Joan de les Abadesses, Ripollès


Sant Joan de les Abadesses

Baldiri B. - Novembre de 2013