Convento de Sant Domènec de Lleida

El Roser / Convento de los Predicadores de Lleida

(Lleida, Segrià)

Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida

Una tradición afirma que este convento de Lleida fue fundado por el mismo santo Domingo a su paso por la ciudad en 1219, éste habría pedido autorización a Jaume I para el establecimiento de los dominicos, que les cedió unos terrenos detrás de la catedral para levantar el convento. Medrano sitúa la fundación de la casa en 1230, aunque afirma que, según el orden de antigüedad de las casas de la Provincia, la de Lleida era la segunda e iba después de Zaragoza y, por tanto, sería más antigua.

Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
El convento en rehabilitación (2012)

En sus inicios resultó beneficiado por la Corona y otros estamentos del poder, por el mismo papado (Inocencio IV otorgó indulgencias a quien contribuyera para su construcción) y por otras personalidades. De esta época cabe mencionar al fraile Berenguer de Peralta, que en 1256 sería elegido obispo de Lleida y después venerado como santo. El convento estaba situado extramuros, al norte de la ciudad y más allá del portal de los Predicadors, conocido con este nombre a causa del convento. El Estudi General de Lleida mantuvo una estrecha relación con las órdenes religiosas mendicantes asentadas en la ciudad, especialmente con los franciscanos y éste de los predicadores. Por otro lado, en el siglo XVI en el seno del convento se desarrolló la cofradía del Roser.

Este establecimiento sufrió particularmente los efectos de las diferentes guerras que han ido afectando a la ciudad, se sabe que sufrió la guerra Civil Catalana (1462-72) y que fue demolido en 1642 a causa de la guerra de los Segadores cuando los dominicos tuvieron que ocupar una casa particular. En 1669 se reedificó en el centro de la ciudad, en la calle Cavallers, pero esta construcción tampoco sobrevivió a la guerra de Sucesión y en 1707 quedó casi destruida cuando fue incendiada por las tropas de Felipe V. Entre 1735 y 1753 se reconstruyó y todavía se conserva en buena parte. Después de la desamortización ha tenido usos diversos, especialmente docentes, el último de ellos escuela de Bellas Artes. Actualmente, el edificio se ha rehabilitado y convertido en establecimiento hotelero.

Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Claustro
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida (2001)
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
El claustro del convento
Fotografía de Gaietà Barraquer publicada en Las casas de religiosos en Cataluña...
Sant Domènec de Lleida
Sant Domènec de Lleida
El atrio del convento en la época de la escuela de Belles Arts (2007)
Sant Domènec de Lleida
Berenguer de Peralta
Fraile de este convento, obispo de Lleida y santo
Cabecera de un goigs
Imagen de bibliogoigs.blogspot

Bibliografía:
  • ARBÓS, Eduard; RIUDOR, Noemí (1997). Convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 2. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
  • BERLABÉ, Carme (2001). Notes sobre els convents de Lleida al segle XVII. La Lleida del segle XVII. Lleida: Pagès Editors
  • BUSQUETA, Joan J. Història de Lleida. Vol II. Baixa edat mitjana. Lleida. Pagès Ed. 2004
  • DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
  • GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 7. Baix Cinca, Garrigues, Llitera, Segrià. Barcelona: Arxiu Gavín
  • LLADONOSA, Josep (1972-74). Història de Lleida. Vol. I i II. Tàrrega: F C Calmet
  • MEDRANO, Manuel Joseph de (1725, 1727). Historia de la provincia de España de la Orden de Predicadores. 1 parte, tomo 1 y 2. Madrid: G. del Barrio
  • PLEYÁN DE PORTA, José (1873). Apuntes de historia de Lérida. Lleida: Carruez
  • PUIG I SANCHÍS, Isidre (2004). D’arquitectura i mestres de cases a la Lleida del segle XVIII, els Batiste. Urtx. Revista cultural de l’Urgell, núm. 17
  • SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850

Situación:
Vista aèria

El último convento de los dominicos estaba en la calle Cavallers