Convento de Sant Bonaventura de Agramunt

Convento y colegio de los Franciscanos de Agramunt

(Agramunt, Urgell)

Sant Bonaventura de Agramunt
Sant Bonaventura de Agramunt
Una cruz señala el lugar del convento desaparecido

Este convento fue fundado en Agramunt gracias a un legado testamentario efectuado por Ponç de Peramola (fallecido en 1607); tras las gestiones pertinentes se sabe que en 1614 los frailes menores ya habían llegado a Agramunt donde disponían de un emplazamiento provisional mientras buscaban el lugar donde establecer el convento definitivo. El mismo año de 1614 les fue cedida la capilla de Santa Llúcia y en 1624 se puso la primera piedra de la nueva casa franciscana.

Sant Bonaventura de Agramunt
Agramunt
A la derecha aún puede verse el campanario de la iglesia
Fotografía publicada en Geografia General de Catalunya. Lleyda (c1908-1918)

El primer guardián del convento fue fray Francisco Ferrer, elegido en el capítulo de Tortosa del año 1635. La construcción de la casa se prolongó en el tiempo, el grueso de la obra se hizo durante el siglo XVIII, incluso en el momento de la exclaustración aún no se había dado la obra por terminada. La casa sufrió los efectos de la guerra de la Independencia y fue suprimida en 1821, trasladando la comunidad al convento de Balaguer (Noguera). En 1835 fue clausurado definitivamente y su comunidad huyó a la vista de la situación que se vivía en otros establecimientos monásticos, el lugar fue saqueado y en los años siguientes sirvió de cantera. Cuando Barraquer visitó el lugar en 1882, el convento ya había desaparecido y únicamente quedaba el campanario. Del conjunto conventual se ha recuperado la cisterna subterránea, bajo el claustro perdido.


Bibliografía:
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: F. J. Altés
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol. III. Barcelona: F. J. Altés
  • BERTRAN, Josep (2012). La cisterna del convent. Revista Sió, núm. 585. Agramunt
  • ESCALA, Óscar i altres (2015). Redescobrint el passat: arqueologia urbana a la vila d'Agramunt (l'Urgell). Actes de les Primeres Jornades d'Arqueologia i Paleontologia de Ponent. Lleida: Generalitat de Catalunya
  • GARGANTÉ, Maria (2006). Arquitectura religiosa del segle XVIII a la Segarra i l’Urgell. Condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Barcelona: Fund. Noguera
  • SANAHUJA, Fra Pere (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona. Ed. Seráfica
  • PUIG I BALL, Joan (2003). Agramunt. Assaig folklòric, històric i artístic. Agramunt: Ajuntament d'Agramunt

Situación:
Vista aèria

Desaparecido. Estaba en un montículo, actualmenta ajardinado, conocido aún como "el Convent"