Monestir de Santa María de Oseira
Mosteiro de Santa María de Oseira / S Marie de Ursaria
(San Cristovo de Cea, Ourense)
El monestir de Santa María de Oseira té el seu origen en una comunitat benedictina establerta en aquest indret. L’any 1137, aquesta comunitat va obtenir la propietat de les terres gràcies a una donació efectuada per Alfons VII. Posteriorment, la comunitat es va incorporar a l’orde del Cister. Les cròniques cistercenques situen aquesta adhesió en l’any 1141, tot i que aquesta data genera dubtes i s’ha considerat que podria haver tingut lloc a mitjan o finals del segle XII. De fet, no és fins al 1199 que el monestir es menciona explícitament com a cistercenc.
Ràpidament, Oseira es va convertir en un important centre monàstic, amb estrets vincles amb altres monestirs de Galícia. Va participar en la restauració del monestir de Santa Maria de Alcobaça (Leiria) i, l’any 1223, l’abat fra Lourenzo d’Oseira fou elegit abat de Claravall. No obstant això, a partir del segle XIV, el monestir va entrar en un període de decadència, amb una comunitat força reduïda. A més, a partir de 1513, va ser dirigit per abats comendataris. El 1522, un incendi va destruir totes les dependències excepte l’església. Després de considerar la possibilitat de traslladar-lo a un altre lloc, es va optar per reconstruir-lo.
El 1545, el monestir es va incorporar a la Congregació Cistercenca de Castella, fet que li va donar un nou impuls i va permetre emprendre obres d’ampliació i millora entre els segles XVI i XVIII. Durant el segle XIX, el monestir va patir diverses adversitats. A causa del seu aïllament, va esquivar els efectes directes de la Guerra del Francès, però fou exclaustrat temporalment entre el 1820 i el 1823, i definitivament el 1835. La comunitat monàstica es va restaurar l’any 1929, quan el lloc es trobava pràcticament espoliat i en ruïnes. Aquell any, una nova comunitat procedent de França va reprendre la vida comunitària, que encara es manté. Des del 1977, el monestir torna a gaudir del títol d’abadia.
Torres de l'església i façana del monestir
Façana de l'església, del segle XVII
El monestir conserva encara l’església medieval, un edifici de tres naus amb transsepte. Les naus laterals, més estretes, tenen continuïtat en el deambulatori que envolta el presbiteri. La façana es va reconstruir al segle XVII. La resta de les dependències, reconstruïdes després de l’incendi de 1522, es distribueixen al voltant de tres claustres, destacant-hi especialment la sala capitular, datada entre els segles XV i XVI.
Mare de Déu a la façana
Filiació d'Oseira
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Mare de Déu de la Llet, segle XIII
Altars a l'entrada del deambulatori
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Claustre dels Medallons
Claustre dels Pinacles
Volta de l'escala
Font procedent del monestir
Ara a la ciutat d'Ourense
Escut del monestir
Escut del monestir
Fundación, antiguedad, y progressos ... de Nuestra Señora de Ossera
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- PERALTA, Tomás de (1677). Fundación, antiguedad, y progressos del imperial monasterio de Nuestra Señora de Ossera, de la Orden de Cister. Madrid: M. Alvarez
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2015). Enciclopedia del románico en Galicia. Ourense. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
- VALLE PÉREZ, José Carlos (1982). La arquitectura cisterciense en Galicia. La Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 1982
- YÁÑEZ NEIRA, Damián (1983). El monasterio de Osera. Lleó: Everest
- YAÑEZ NEIRA, Damián; coord. (2000). Monasticón cisterciense gallego, vol. 1. Lleó: Edilesa
El monestir es troba al municipi de San Cristovo de Cea, al nord d’Ourense, en un indret allunyat de les principals vies de comunicació