Quan els celestins van arribar a París, els fou cedida una capella que anteriorment havia sigut la primera seu del convent dels carmelites calçats (Grands Carmes), ocupat des del 1258 fins que el 1318 es van traslladar a l’altra riba del Sena. El lloc fou venut a Jacques Marcel i aquesta família el va cedir als celestins el 1352. La fundació del monestir fou recolzada per Carles V que va beneficiar la casa amb diversos béns. L’església fou consagrada el 1370. Des del 1417 aquest convent fou la seu de la Congregació de França dels celestins. L’església es va convertir en un panteó, en aquest lloc poc a poc s’hi havien enterrat, o aixecat monuments funeraris, moltes personalitats, la seva relació és molt extensa.

El convent dels Célestins de París
Detall del Plan de Paris (Michel E. Turgot, 1734-39)
Bibliothèque nationale de France

L'església dels Célestins el 1831, ja molt modificada
Dibuix de Charles Ransonnette
Bibliothèque nationale de France

Els celestins foren refractaris a les reformes pel que fa a l’observança, el 1776 fou suprimit l’orde i el 1786 aquesta casa de París va quedar sense comunitat, els seus membres foren secularitzats. La casa fou cedida als franciscans del convent dels Cordeliers però a causa de la Revolució el priorat va esdevenir de propietat pública. Les tombes de l’església foren desmuntades, moltes es van perdre però s’han conservat elements d’altres. Finalment els terrenys del monestir foren destinats a caserna i les dependències monàstiques van anar desapareixent poc a poc durant el segle XIX.
 

Planta dels Célestins
Il·lustració de l'Épitaphier du vieux Paris

Cripta de l'església dels Célestins (c1919)
Fotografia de l'agència Meurisse
Bibliothèque nationale de France

Claustre dels Célestins
Il·lustració de l'Épitaphier du vieux Paris

Convent dels Célestins
Dibuix de Jules-Adolphe Chauvet (c1890)
Bibliothèque nationale de France