|
Aquesta
església és coneguda amb l’advocació de Saint-Julien
l’Hospitalier, personatge de vida fabulosa que hom ha
confós amb sant Julià de Brioude, fet que ha generat
polèmiques sobre la veritable advocació original de
l’església, probablement aquesta darrera. Sigui com
sigui, es tracta d’una església de fundació molt antiga,
segurament del segle VI, que va quedar destruïda a causa
de les invasions normandes l’any 886. L’any 1031 s’havia
reconstruït i estava a càrrec d’un clergue. Cap el 1125
l’església fou donada al priorat cluniacenc de
Longpont-sur-Orge (Essonne), esdevenint un priorat
d’aquell orde depenent de Longpont, que es va encarregar
de reconstruir novament l’església. |
|
|
Durant
l’edat mitjana va tenir funcions docents, amb una escola
d’humanitats. Durant les guerres de Religió va servir de refugi als
monjos de Longpont. La casa va caure en decadència a causa del
desplaçament de les universitats a la zona de Sainte-Geneviève. A
mitjan del segle XVII es treballava en la supressió del priorat,
cosa que es va formalitzar el 1659. La Revolució va clausurar
l’església que es va reobrir més endavant, de forma intermitent. El
1888 es posà a disposició de l’església grega Catòlica Melquita que
la va reobrir un any després i que encara la té al seu càrrec. |
Saint-Julien-le-Pauvre |
