Canónica de la catedral de Santa Maria de Girona

Sanctae Mariae sedis Gerundae / Catedral de Girona

(Girona, Gironès)

Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustro

Se tiene noticias de la existencia de un obispado en Girona en la época del papa Inocencio I (401-417), sabemos también que en aquella época el obispo de esta ciudad participó en un concilio en Toledo. En 516 hay noticias de Frontinià, el primer obispo conocido de esta sede, que muy posiblemente estaba situada en Sant Feliu. Los profundos cambios producidos bajo la influencia del islam (715-785) afectaron profundamente a esta institución.

Catedral de Girona
Catedral de Girona

Durante la ocupación sarracena, el lugar donde ahora se levanta la catedral se utilizaba como mezquita, se cree también que en época de Carlomagno, cuando se recuperó la ciudad, se restauró el obispado y también la comunidad canonical que le acompañaba. Aunque hay indicios de su existencia desde mucho antes (817, 858...), no es hasta el 882 que se tiene noticias ciertas de una canónica en la sede de Girona, cuando ésta fue reestructurada y dotada por el obispo Teuter. Esta canónica estuvo muy vinculada a la de Sant Feliu, e incluso se considera que tendría su sede en aquella iglesia, de modo que serviría a las dos comunidades, la canónica de Sant Feliu, de origen visigótico, y la nueva de Santa Maria impulsada por el nuevo poder carolingio, seguidora de la regla aquisgranense.

En 1015 el obispo de Girona, con el fin de financiar la restauración de la catedral, vendió a los condes de Barcelona, Ramon Borrell y Ermesenda, la parroquia de Sant Daniel, origen del cercano monasterio del mismo nombre. Pero finalmente, en lugar de restaurar el edificio, se optó por levantarlo de nueva planta, esta nueva catedral pudo consagrarse en 1038. Cuando se levantó la catedral románica, también se hicieron los edificios que ocuparía la comunidad canonical. A partir de 1312, aquella construcción sería sustituida por el edificio gótico actual. La nueva catedral debía levantarse con tres naves y siguiendo ese proyecto se construyó la cabecera.

Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona

En la segunda mitad del siglo XIV se modificó el proyecto y finalmente se optó por seguir la obra con una nave única, lo que facilitaba seguir utilizando la catedral románica mientras se levantaba la bóveda gótica. Se conocen las reuniones y consultas efectuadas a técnicos de la época para valorar el proyecto y el sistema constructivo a seguir. El campanario románico, conocido como Torre de Carlomagno, no fue derribado y quedó como contrafuerte del nuevo edificio. Los elementos arquitectónicos de entidad, y más antiguos, del conjunto catedralicio, son el campanario y el claustro, existen también algunas construcciones antiguas formando parte de las dependencias de los canónigos, además de otros elementos de tipo mobiliario.

El grueso de la obra de la iglesia es de época gótica, aunque su construcción se prolongó en el tiempo, desde el siglo XIV (cabecera) al siglo XVI, la obra se dio por terminada en 1604. Al sur del templo se encuentra la puerta de los Apóstoles, levantada en la segunda mitad del siglo XIV y que quedó inacabada; desgraciadamente durante la guerra Civil prácticamente perdió su decoración escultórica y después se restauró con no demasiada fortuna. La fachada principal fue comenzada hacia 1680, pero fue Pere Costa quien le dio un impulso definitivo hacia los años 1730, las imágenes que la completan se añadieron en 1959.

Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Baldaquíno (s XIV)
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Sepulcro y yacente de la condesa Ermessenda de Carcasona
Catedral de Girona
Girone en Catalogne
Detalle con la torre de Sant Feliu y la catedral
Sieur de Beaulieu, 1659
Institut Cartogràfic de Catalunya
Catedral de Girona
Catedral de Girona
La catedral desde el Onyar
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustro
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustro
Historia de Abraham. Ángeles de la aparición a Mambré
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustro
Friso con un picapedrero
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustro
Claustro
Claustro
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El claustro
Embarcando en la Arca de Noè
Catedral de Girona Catedral de Girona Catedral de Girona Catedral de Girona
Claustro de la catedral de Girona
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Capitel del claustro
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Capitel del claustro
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Capitel del claustro
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Arqueta de Hixam II (s X)
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Anunciación (s XV)
Catedral de Girona
Catedral de Girona
El bordado conocido como Tapiz de la Creación
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Tapiz de la Creación, detalle
Catedral de Girona
Catedral de Girona
Portal de los Apóstoles, abans de la destrucción
Postal antigua, colección particular

Bibliografía:
  • FREIXAS CAMPS, Pere (2003-2003). La Catedral de Girona. Art gòtic a Catalunya. Arquitectura I i II. Catedrals, monestirs... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • LORÉS, Immaculada (1990). Escultura gironina del cercle del claustre de la seu de Girona: alguns fragments de la catedral i del Museu d'Art. Estudi General, núm. 10
  • LORÉS, Immaculada (1994). Aspectes relatius a la construcció del claustre de la catedral de Girona. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. XXXIII
  • LORÉS, Immaculada (1997). Aportacions a la iconografia del Gènesi del claustre de la catedral de Girona. El cicle d'Adam i Eva. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 38, 1996
  • MERINO, Antolín; DE LA CANAL, José (1819-1826). España Sagrada. T. 43 i 44. Madrid: Collado
  • NADAL FARRERAS, Joaquim (2002). La Catedral de Girona. Barcelona: Lunwerg
  • NOLLA, Josep M. PALAHÍ, Lluís (2010). Girona. L’arqueologia; eina per la restitució urbanística. Del forum a la catedral. Arqueologia, patrimonio y desarrollo urbano
  • PALOL I SALELLAS, Pere de (1980). El "Tapís de la Creació" de la catedral de Girona, i el Beat de Torí. Problemes de cronologia. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, núm. 25
  • ROURA i GUÏBAS, Gabriel (1992). Entorn de la fundació de la Canònica de Girona. Quadern de treball, núm. 7
  • ROURA, Gabriel; SANZ, Antoni; PLADEVALL, Antoni (1991). La Catedral (o Santa Maria de Girona). Catalunya romànica. Vol. V. El Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • SUREDA JUBANY, Marc (2008). Els precedents de la Catedral de Santa Maria de Girona. De la plaça religiosa del fòrum romà al conjunt arquitectònic de la seu romànica (ss. I aC - XIV dC). Tesi doctoral. Universitat de Girona

Situación:
Vista aèria

En la ciudad antugua, dentro del primer recinto amurallado