Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Cartoixa de Miraflores
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Burgos següent >
castellano
cercador contacte facebook

Burgos
Monestirs de Burgos

Cartoixa de Miraflores
Miraflores

Cartoixans

 

Miraflores és una cartoixa de fundació tardana si tenim en comte que l’arribada d’aquest orde a la Península havia començat el 1194 amb el seu establiment a Escaladei. En aquest lloc, proper a la ciutat de Burgos, hi havia un palauet que havia fet aixecar Enric III (1390-1406). El seu fill Joan II de Castella (1406-1454), complint només en part el desig d’Enric III de fundar un monestir franciscà, el va donar a l’orde cartoixà però posant-lo sota l’advocació de sant Francesc, cosa gens habitual en aquest orde. El 1441, Joan II va obtenir el corresponent consentiment dels cartoixans, tant del prior de la Grande Chartreuse com dels establiments d’Escaladei (Priorat) i El Paular (Rascafría, Madrid). El 1452, aquell palau reconvertit en cartoixa es va perdre pràcticament en la seva totalitat a causa d’un incendi.


Cartoixa de Miraflores Cartoixa de Miraflores
Façana de l'església

Es va haver de reconstruir totalment, moment en que es va aprofitar per canviar l’advocació inicial per la Mare de Déu, passant a denominar-se Santa María de Miraflores. La construcció del conjunt monàstic es va perllongar en el temps a causa de diversos entrebancs, i es va acabar sota el patronatge d’Isabel I de Castella, que va finalitzar la construcció iniciada el 1453, en època de Joan II. L’arquitecte encarregat d’aquella obra fou Juan de Colonia, conegut sobretot per la seva actuació a la catedral de Burgos, qui va planejar un monestir d’estructura cartoixana, amb la seva església únicament per a la comunitat, algunes dependències comunes i les cel·les distribuïdes al voltant d’un gran claustre.

Cartoixa de Miraflores
Immaculada sobre un dels tancaments interiors de l'església

A la Gemäldegalerie de Berlín es conserva un retaule procedent d’aquesta cartoixa. Es tracta d’un tríptic dedicat a la Mare de Déu que hom coneix amb el nom de Retaule de Miraflores. Representa tres escenes de la vida de la Mare de Déu: la Nativitat, la Pietat i l’Aparició de Crist a la Mare de Déu, a les arquivoltes que envolten aquestes representacions hi figuren altres personatges i escenes de menor entitat. Hom el considera obra de Rogier van der Weyden i es pot datar una mica abans del l‘any 1445. Aquest retaule fou encarregat i donat a la cartoixa per Joan II.

Retaule de Miraflores
Retaule de Miraflores (Rogier van der Weyden, c. 1445)
Ara a la Gemäldegalerie de Berlín
 
Retaule de Miraflores
Retaule de Miraflores
Nativitat
Retaule de Miraflores
Retaule de Miraflores
Pietat
Retaule de Miraflores
Retaule de Miraflores
Aparició de Crist a la Mare de Déu
Cartoixa de Miraflores
Voltes de l'església
Cartoixa de Miraflores
Cor dels germans (1558)
Cartoixa de Miraflores
Cor dels germans (1558)

La vida cartoixana es va veure interrompuda diverses vegades en el segle XIX, en diferents exclaustracions, entre el 1808-14, el 1820-23 durant el Trienni Liberal i entre el 1835 i 1880. En aquest darrer període els cartoixans es van refugiar a França mentre que el lloc passava a estar custodiat pel bisbat de Burgos que hi va mantenir una petita comunitat que va permetre garantir la seva conservació fins que el 1880 hi van tornar els cartoixans per restaurar la vida monàstica en el centre, que encara és activa.

Cartoixa de Miraflores
Retaule al tancament
Cartoixa de Miraflores
Vitrall

Retaule major
Cartoixa de Miraflores
Retaule major (1496-99) de Gil de Siloé i Diego de la Cruz
Cartoixa de Miraflores
Retaule major
Cartoixa de Miraflores
Crucifixió

El conjunt monàstic està format per diverses dependències, però la mateixa naturalesa de l’orde cartoixà, fa que la visita sigui força limitada. La reconstrucció fou començada per l’arquitecte Juan de Colonia i continuada per Gaci Fernández de Matienzo i Simón de Colonia. El mobiliari és molt ric, al bell mig del presbiteri es conserva el sepulcre dels fundadors: Joan II i Isabel de Portugal, de Gil de Siloé (1489-93); el retaule major (1496-99) també obra de Gil de Siloé i Diego de la Cruz.

Cartoixa de Miraflores
Retaule major. Sant Sopar
Cartoixa de Miraflores
Retaule major. Prendiment

Cartoixa de Miraflores
Retaule major. Sant Jaume el Major
Cartoixa de Miraflores
Retaule major. La Magdalena
Cartoixa de Miraflores
Retaule major. Santa Caterina d'Alexandria

Cartoixa de Miraflores
Joan II
Cartoixa de Miraflores
Isabel de Portugal

Sepulcre de Joan II i Isabel de Portugal
Cartoixa de Miraflores
Joan II
Cartoixa de Miraflores
Isabel de Portugal

Cartoixa de Miraflores
Sepulcre de Joan II i Isabel de Portugal
Cartoixa de Miraflores
Sepulcre de Joan II i Isabel de Portugal
Cartoixa de Miraflores
Sepulcre de Joan II i Isabel de Portugal

Cartoixa de Miraflores
Sepulcre de l'infant Alfonso
Cartoixa de Miraflores
Sepulcre de l'infant Alfonso
Cartoixa de Miraflores
Sepulcre de l'infant Alfonso

Cartoixa de Miraflores
Cor dels cartoixans (1489)
Cartoixa de Miraflores
Retaule amb la imatge de sant Bru
Cartoixa de Miraflores

Cartoixa de Miraflores
Tríptic de la crucifixió
Cartoixa de Miraflores
Anunciació

Miraflores
Sepulcro de D. Juan el Segundo en la Cartuja de Miraflores
Litografia publicada a España artística y monumental vistas y descripción
de los sitios y monumentos más notables de España
Genaro Pérez de Villaamil (1865)
Miraflores
Sepulcro del infante D. Alonso en la Cartuja de Miraflores
Litografia publicada a España artística y monumental vistas y descripción
de los sitios y monumentos más notables de España
Genaro Pérez de Villaamil (1865)

Bibliografia:
- MONJE CARTUJO (1992). Santa María de Miraflores. Burgos: Caja de Ahorros Municipal de Burgos

Enllaç:
- Cartuja de Miraflores

-
La Cartuja de Miraflores. I Los Sepulcros
- La Cartuja de Miraflores. II El Retablo
- La Cartuja de Miraflores. III Las Vidrieras

Situació:
- La cartoixa es troba a llevant del centre històric de la ciutat de Burgos


Cartoixa de Miraflores

Baldiri B. - Febrer de 2015