L’origen del monestir de Santa Cristina és ple de dubtes i incògnites, hom ha donat dates diferents per situar la seva fundació. Probablement calgui situar-la cap el segle X, època en la que seguia la regla de Sant Fructuós que més endavant seria substituïda per la de Sant Benet. Es coneixen abats de Santa Cristina des del segle X, després hom comença a trobar donacions al seu favor i, més endavant privilegis reials, el més antic conservat és de Ferran III de Lleó i Castella (1231), tot i que hi ha referències de documents anteriors.

Al segle XV la casa començaria una època de decadència, amb abats comendataris, que acabaria el 1517 amb una butlla de Lleó X que formalitzava la seva extinció i integració a Santo Estevo de Ribas de Sil com a simple priorat limitat a l’administració de les rendes de la seva demarcació. En aquesta època es van portar a terme obres de millora de les dependències que es trobaven en estat de ruïna. Al segle XVIII va tornar a passar per una nova època de decadència fins que ja al segle XIX va patir exclaustracions temporals i la ja definitiva del 1835, quan el lloc va quedar abandonat i en ruïna.