Monestir de Santa María la Real de Fitero

Niencebas / Castellón / Yerga / Castelione / Fiterium

(Fitero, Navarra)

Monestir de Fitero
Monestir de Fitero

Cap al 1119, Alfons I el Bataller va conquerir als musulmans les terres on actualment es troba el lloc de Fitero. A finals del 1140, Alfons VII de Lleó i Castella va fer donació d'uns terrenys per aixecar un monestir al lloc de Niencebas, en aquell moment el territori es trobava dins dels dominis del regne de Castella, que s'encarregava de la seva colonització, amb un important caràcter fronterer. Poc després, el 1141, hom ja té constància de l'existència d'una comunitat en aquell lloc, sota el govern de l'abat Raimundo de Fitero.

Monestir de Fitero
Monestir de Fitero

En una data indeterminada, a mitjan segle XII, aquest mateix abat va traslladar el cenobi des del lloc de l'assentament primitiu al definitiu de Fitero, també conegut com a Castellón. Hom pensa que el primer monestir era benedictí i que fou més endavant que es va vincular al Cister, malgrat les diverses opinions, el cert és que no és fins al 1147 (potser ja des del 1145) quan aquesta casa és esmentada inequívocament com cistercenca, depenent d'Escaladieu, o Escaladei (Alts Pirineus, França). Aquell abat Raimundo va organitzar una important milícia a petició de Sanç III de Castella amb la finalitat de defensar el lloc de Calatrava (Ciudad Real). El 1158, un cop aconseguit aquest objectiu, el rei va lliurar aquell indret a Fitero, on més endavant es desenvoluparia l'orde militar de Calatrava.

Gràcies a la seva situació fronterera, el monestir de Fitero fou beneficiari d'importants donacions per part dels monarques castellans i navarresos, cosa que, per altra banda, també el va afectar a causa de les disputes entre els dos regnes pel domini del monestir i, sobretot, les seves riqueses. A la mort del primer abat (Raimundo, venerat com a sant) el lloc fou assaltat per les forces del bisbe de Tarazona, que va incorporar-lo a la seva diòcesi, amb el nou abat: Guillermo. Ràpidament, va esdevenir un centre cistercenc rellevant a la zona de Navarra: hi depenien La Oliva i també Veruela (Saragossa), fundats en terrenys propietat de Fitero i, com aquest, també vinculats a Escaladieu. A finals del segle XII (1181?) va començar la construcció del monestir, la qual es va allargar durant força temps, ja entrat en el segle XIII. L'església es va consagrar el 1247.

Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero

Fins al 1373 Fitero formava part del regne de Castella, però en aquell moment fou incorporat al de Navarra. Durant la primera meitat del segle XVI es va anar formant la població de Fitero a l'ombra del monestir, en una època en què la casa passava per un període de decadència. Més endavant la comunitat fou reformada i es va incorporar a la congregació d'Aragó, malgrat les pretensions de la de Castella. El monestir va mantenir la seva activitat, amb més o menys vitalitat fins al 1835, quan els monjos el van abandonar a causa de la desamortització. Abans, però, havien patit les exclaustracions temporals de la guerra del Francès i del Trienni Liberal. En endavant l'església va esdevenir parroquial i gràcies a això s'ha conservat, també es conserva el claustre i la sala capitular, a més de les dependències conventuals que es van aixecar en època moderna.

Monestir de Fitero
Raimundo de Fitero,
primer abat del monestir
i fundador de l'orde de Calatrava
Representat a Diffiniciones de la Orden
y Cavalleria de Calatrava...
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero


Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero

Filiació de Fitero

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
El creuer
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
El creuer
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Deambulatori
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Retaule major (1590-91)
Pintures de Rolan Moys
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Retaule de Santa Teresa (1730)
José Serrano
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
L'abat sant Raimundo (1730)
José Serrano
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Inscripció relacionada amb l'abat Raimundo
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Retaule de l'Assumpció (c1570)
Diego González de San Martín ?
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Mare de Déu de la Barda
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Claustre
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Sala capitular
Monestir de Fitero
Monestir de Fitero
Sala capitular

Bibliografia:
  • ARIGITA Y LASA, Mariano (1900). Cartulario de Santa María la Real de Fitero. Colección de documentos inéditos para la Historia de Navarra. Vol. 1. Pamplona: Imp. Provincial
  • FERNÁNDEZ GRACIA, Ricardo (1993). Iconografía de San Raimundo de Fitero. Príncipe de Viana, núm. 54
  • FERNÁNDEZ, Ricardo (1997). El monasterio de Fitero. Arte y arquitectura. Pamplona: Gobierno de Navarra
  • GOÑI GAZTAMBIDE, José (1965). Historia del monasterio cisterciense de Fitero. Príncipe de Viana. Núm. 100-101
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • LAMPÉREZ, Vicente (1905). El Real Monasterio de Fitero, en Navarra. (Apuntes para una monografía). Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. 46
  • MARTÍNEZ, Carlos J. (2017). Del románico al gótico en la arquitectura de Navarra: Monasterios, iglesias y palacios. Gobierno de Navarra
  • MELERO MONEO, Marisa (2004). Reflexiones sobre el Monasterio cisterciense de Santa María de Fitero. De Arte, núm. 3
  • MELERO MONEO, Marisa; i altres (2007). Fitero: el legado de un monasterio. Fundación para la Concervación del Patrimonio Histórico de Navarra
  • OLCOZ YANGUAS, Serafín (2007). El tesoro del patrimonio histórico de Fitero. Fitero: Ayuntamiento de Fitero
  • OLCOZ YANGUAS, Serafín (2008). Fitero Cisterciense, del Monasterio a la Villa (Siglos XII-XV). Tracasa. Ayuntamiento de Fitero
  • OLCOZ YANGUAS, Serafín (2011). El monasterio cisterciense de Fitero, diócesis de Calahorra. Kalakorikos, núm. 16
  • OLCOZ YANGUAS, Serafín (2019). El inexistente monasterio de Yerga y el origen del monasterio de Fitero. Príncipe de Viana, núm. 274

Situació:
Vista aèria

El monestir és al centre de la població de Fitero