Monestirs
Monestirs d'Occitània
Abadia d'Escaladieu / Escaladei
Abbaye de l'Escaladieu
< anterior Inici França Occitània Alts Pirineus

següent >

castellano
contacte

Alts Pirineus

Fundació

Aquesta abadia cistercenca fou fundada des de Morimond (Xampanya-Ardenes) cap el 1136. El seu origen cal cercar-lo al sud de l’establiment actual, a Gripp (Cabadur), on un grup de religiosos s’hi havia aplegat cap el 1130.

Des del seu inici l’abadia va estar sota la protecció dels comtes de Bigorra, que li feren diverses donacions. Entre els seus dominis, disposaven des del 1140 d’uns terrenys més adequats per a la vida monàstica, on s’hi van traslladar el 1142.

Escaladieu
Abadia d'Escaladieu


Cistercencs

 

Escaladieu
Nau central de l'església

Escaladieu
Absidioles laterals


Escaladieu

En el nou lloc (Escaladei, o Escaladieu) hi van consagrar una església el 1160, dedicada a Nostra Senyora d’Escaladieu. En la seva consagració hi va assistir la comtessa Beatriu III (1128-70), la seva benefactora. La comtessa Peronella fou també una gran protectora de l’abadia, beneficiària d’importants donacions. Aquesta dona va morir i fou enterrada a l’abadia.

 

Escaladieu
El transsepte amb el portal
del dormitori, tapiat

Escaladieu
Espai de l'antic claustre


Expansió

L’abadia d’Escaladieu va impulsar la creació d’altres establiments monàstics, Bouillas i Flaran (Gèrs, Migdia-Pirineus), Fitero i La Oliva (Navarra), Veruela (Saragossa), entre d’altres. El segle XIV va representar l’època d’esplendor d’aquest establiment.

Escaladieu
L'Armarium del claustre

Escaladieu
La sala capitular


Decadència

La Guerra dels Cent anys va afectar l’abadia, que fou ocupada pels soldats el 1373, però que respectaren el lloc.

Al segle XVI l’abadia va passar a estar governada per abats comendataris, però el que la va afectar greument fou un saqueig sofert el 1518. El cop fort va venir el 1567 quan el lloc fou ocupat i altre cop saquejat i incendiat.

A final del segle XVII i començament del XVIII es van portar a terme importants obres de reconstrucció. La Revolució va significar el cop de gràcia per un establiment que ja es trobava en una delicada situació. El 1793 fou venuda, el 1830 el claustre fou desmuntat i venut, com d’altres elements transportables. Des del 1997 és de propietat pública, que té cura de la seva conservació i restauració.

Escaladieu
La sala capitular

Escaladieu
La sala capitular


Els edificis

L’església actual és el resultat de les modificacions sofertes per l’edifici primitiu consagrat en 1160. És una construcció de nau única, amb capelles laterals entre contraforts, unides entre elles per un passadís. La capçalera es va perdre, l’absis principal, desaparegut era rectangular, com les absidioles laterals que s’obren al creuer. Des d’aquí una escala, ara desapareguda, pujava fins el dormitori monacal, tal com caracteritza les construccions cistercenques.

Escaladieu
L'abadia del segle XVII i XVIII

Escaladieu
Cel·les a l'antic dormitori


El claustre ha desaparegut, però hom pot veure l’espai que ocupava. Unes arcades al mur formen l’Armarium, o biblioteca del claustre. La sala capitular és àmplia. Les voltes construïdes amb totxo estan suportades per quatre columnes amb capitells molt senzills, com els de la porta i els finestrals d’aquesta dependència.

Les altres dependències o bé han desaparegut o han estat profundament transformades en els segles XVII i XVIII.

Escaladieu
L'abadia del segle XVII i XVIII

Escaladieu
Escut d'Escaladei


Bibliografia
-
Marc Forissier. L’abbaye cistercienne de l’Escaladieu (Hautes-Pyrénées). Ed. d’Albret. Tarbes, 1947
 

Situació

Al sud-oest de Tarba


Abadia d'Escaladieu

Baldiri B. - Març de 2013