Monestir de Sant Martí del Canigó
Abbaye Saint-Martin du Canigou / Sancti Martini de Kanigone
(Castell de Vernet / Casteil, Conflent, Pirineus Orientals)
La fundació d'aquest monestir es va portar a terme gràcies al comte Guifré II de Cerdanya, el qual va construir una església dedicada a sant Martí, ja amb la voluntat d'instaurar-hi un monestir. El 1007 es va formalitzar la fundació amb la donació de terres a la nova casa, alhora que es feia constar que havia de seguir la regla de Sant Benet.
L'any 1009 es va consagrar l'església monàstica amb l'assistència del bisbe d'Elna, Oliba de Besora, i de l'abat de Ripoll i Cuixà, Oliba, germà del comte fundador. L'any 1011 el papa Sergi IV li va confirmar els béns. A més de la casa comtal de Cerdanya, el monestir va rebre protecció del comtat del Rosselló; la comtessa Ermengarda, esposa de Guislabert I, hi va fer donacions el 1007. El 1035 el comte fundador es va retirar com a monjo a Sant Martí del Canigó, on va morir l'any 1050. Per voluntat del comte de Cerdanya, l'any 1114 aquesta abadia fou sotmesa al monestir de La Grassa (Aude), que de fet intervenia en les eleccions d'abat que es feien al monestir, triant monjos d'aquell monestir per ocupar el càrrec.
Tot i això, el 1159 fou triat un monjo del monestir de Ripoll, el que va provocar l’oposició de la casa occitana, que es va materialitzar amb un atac al monestir (1162) que resultà saquejat i amb la comunitat dispersa. La intervenció del rei i del papa, va tornar les coses a lloc l’any següent, deixant el monestir independent. El 1506 aquesta casa va passar a estar regida per abats comendataris i el 1592 el papa Climent VIII la va integrar a la Congregació Claustral Tarraconense. Va mantenir la seva activitat fins que fou secularitzada el 1782 i en els anys següents va caure en ruïna i resultà espoliada.
Galeria del claustre
La restauració va començar el 1902 gràcies a la iniciativa del bisbe de Perpinyà Juli Carsalade, el resultat és el monestir actual, que conserva d’època antiga l’església, de fet, dues esglésies superposades, el campanar i el claustre refet amb elements recuperats. La resta d’edificis són de construcció moderna. A partir del 1952 la casa va estar a càrrec del benedictí Père de Chabannes i des del 1988 per la Communauté des Béatitudes, que l’ocupa.
El bisbe Juli Carsalade, restaurador del monestir
Fotografia publicada a Ilustració Catalana. Núm 23 (1903)
Façana de l'església
Església superior
Església superior
Autor desconegut (començament del segle XX ?)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Capitell de l'església
Capitell de l'església
Església inferior
Església inferior
Església inferior
Església inferior
Església inferior
El claustre
El claustre
El claustre
El claustre
El claustre
Làpida sepulcral d'un abat, ara al claustre
A l'École nationale supérieure des Beaux-Arts de París es conserva un manuscrit datat l'any 1195. Es tracta de la carta de fundació d'una confraria que procedeix de Sant Martí del Canigó. Es conserva incomplet, però a la seva part superior té una representació del Pantocràtor i de membres de la dita confraria.
Detall del manuscrit
École nationale supérieure des Beaux-Arts de Paris
Imatge de l'École nationale supérieure des Beaux-Arts
Detall del manuscrit
École nationale supérieure des Beaux-Arts de Paris
Imatge de l'École nationale supérieure des Beaux-Arts
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Fotografia de Séraphin-Médéric Mieusement (1840-1905)
Publicada a: Recueil factice de photographies de Mieusement
classées par ordre alphabétique des lieux (1886-1891)
Bibliothèque nationale de France
- BLANCARD, Louis (1881). Rôle de la confrérie de Saint-Martin de Canigou. Bibliothèque de l’École des Chartes. Núm. 42. París: Picard
- CAZES, Albert (1966). Saint-Martin de Canigou. Separata de Conflent
- DURLIAT, Marcel (1958). Roussillon roman. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- DURLIAT, Marcel; i altres (1952). Saint-Martin du Canigou. Jubilé du rachat de l'abbaye (1902-1952). Tramontane, núm. 350-351
- FONT, François (1903). Histoire de l'abbaye royale de Saint-Martin du Canigou. Perpinyà: Latrobe
- JAMPY, A. Martin (1925). Petit guide illustré de l'Abbaye de Saint-Martin du Canigou. Le Cloître de l'Abbaye. Perpinyà: Barrière
- MALLET, Géraldine (2000). Les cloîtres démontés de Perpignan et du Roussillon (XIIe-XIVe siècles). Perpinyà: Archives communales
- MASSÓ, Jaume (1888). Sant Martí de Canigó, noticias históricas y arqueológicas. Barcelona: N. Ramirez
- MONSALVATJE, Francesc (1899). Monasterio de S. Martín de Canigó. Olot: Bonet
- PONSICH, Pere (1995). Sant Martí del Canigó. Catalunya Romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- TAYLOR, J.; i altres (1835). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot
S'hi va des de Castell de Vernet