Priorat de Santa Maria de Serrabona
Prieuré Sainte-Marie de Serrabona
(Bula d'Amunt / Boule-d'Amont, Rosselló, Pirineus Orientals)
Aquesta canònica agustiniana fou fundada l'any 1082 en el lloc on ja existia una església, coneguda des del 1069. La iniciativa vingué del vescomte de Cerdanya, Ramon Bernat, altres familiars seus i Ramon Matfred, que van aportar aquella església, a més d'altres béns. El primer prior d'aquesta casa fou Raimon Ermengol. En un document de l'any 1102 es fa referència als membres de la comunitat i curiosament s'esmenta l'existència de germans i germanes converses, i per això cal considerar que en els seus inicis aquesta casa tenia caràcter mixt.
Aviat la primitiva església fou ampliada, segurament per adaptar-la a les noves funcions monàstiques. Originalment, era una església de nau única, però es va modificar la seva estructura afegint un creuer, una nau lateral al nord i una galeria al sud, que esdevindria el claustre o galilea. A més de l'absis central, es van fer dos més, oberts al transsepte i no aparents des de l'exterior. Aquesta església fou consagrada de nou el 1151 i segurament és la que encara es conserva en l'actualitat. Aquesta casa fou secularitzada el 1593 i els seus béns es van integrar a la diòcesi de Solsona, el capítol episcopal en va tenir cura en endavant, com església parroquial.
L'element que caracteritza i dona renom a aquest lloc és la tribuna que s'aixeca al bell mig de la nau de l'església. És una plataforma suportada per sis voltes que reposen en columnes, a més dels murs. Aquesta tribuna serveix també de separació (hi ha un mur) entre dos trams d'església el reservat a la comunitat i el que utilitzaven els fidels que tenien entrada per la porta oberta a la nau lateral del nord. La part superior de la tribuna era accessible per la comunitat i es podia fer servir de trona, ja que és oberta a la nau, de fet, la façana decorada està encarada a la part reservada als fidels. Tot i la manca de proves, tradicionalment s'ha considerat que aquesta tribuna estava situada inicialment al fons de la nau, però que es va traslladar en època indeterminada.
- DURLIAT, Marcel (1955). Le prieuré de Serrabone. Congrès archéologique de France. 112 session. Le Roussillon, 1954. París
- DURLIAT, Marcel (1958). Roussillon roman. La-Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- MONSALVATJE, Francesc (1915). El Obispado de Elna. Tomo IV. Noticias históricas, XXIV. Olot: R. Bonet
- POISSON, Olivier (1981). Histoire moderne de Serrabone de 1700 à 1930. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 12. Prades: Abadia Saint-Michel-de-Cuxa
- POISSON, Olivier (2000). El priorat agustí de Serrabona (Rosselló). Lambard, vol. XII
- POISSON, Olivier; i altres (2014). Les tribunes de Cuxa et de Serrabona deux clôtures de chœur exceptionnelles de l’époque romane. Montpeller: DRAC
- PONSICH, Pere (1985-87). Le problème des tribunes de Cuxa et de Serrabone. Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 16 i 18. Codalet: Saint-Michel de Cuxa
- PONSICH, Pere (1993). Santa Maria de Serrabona. Catalunya romànica. Vol. XIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- REYNAL, Jean (2002). Serrabona. Le cloître, la chapelle et la tribune. Arles-sur-Tech: Copylux
- TAYLOR, J.; i altres (1835). Voyages pittoresques et romantiques dans l'ancienne France. Languedoc. París: Firmin Didot