Monestirs
Monestirs d'Occitània
Priorat de Santa Maria de Marcèvol
Prieuré de Marcevol
< anterior Inici França Occitània Pirineus Orientals

següent >

castellano
cercador contacte

Conflent
Arboçols / Arboussols

Fundació

El lloc ocupat pel priorat de Marcèvol surt esmentat per primer cop el 1010, més endavant figura com a propietat de Sant Miquel de Cuixà. El 1129 la veïna església de Santa Maria de les Grades era propietat del bisbat d’Elna; en aquesta data el capítol episcopal en fa donació als canonges del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Marcèvol
L'església amb la fortificació al sud


Sant
Sepulcre

Marcèvol
L'església de Santa Maria de les Grades


Marcèvol
Absis central de l'església

Marcèvol
Façana de l'església


La construcció

A partir del 1142 els canonges comencen la construcció d’un nou edifici més adient, al sud de l’anterior. La casa estava vinculada a la de Santa Anna de Barcelona. Molt possiblement, durant el segle XIII el lloc es va fortificar, en aquella època l’establiment passava per una època de bonança, hi consta una llarga sèrie de béns, entre els que destaca l’hospital d’Illa.

Marcèvol
L'absis lateral

Marcèvol
El pati del priorat


La decadència

La decadència va arribar aviat, amb enfrontaments entre els pocs canonges que habitaven el priorat. Aquesta situació es va agreujar amb el terratrèmol del 1428. A mitjan del segle XV la vida comunitària estava en plena decadència, els priors eren comendataris i no residien a la casa. El 1484 l’orde fou suprimit, la mateixa data en que va morir el seu darrer prior. La propietat va passar a l’església de Vinçà.

Amb la Revolució el lloc i les seves propietats foren venudes i el lloc va quedar abandonat o destinat a altres usos. El 1840 fou declarat Monument Historique. S’ha anat restaurant fins ara.

Marcèvol
La nau central


Marcèvol
Portada lateral

Marcèvol
Nau sud

Marcèvol
Portada i finestral de marbre rosat


Els edificis

L’edifici principal del priorat és l’església, un edifici de tres naus sense creuer. Dos grups de tres pilars units amb arcs de mig punt separen aquestes naus; la lateral del nord està dividida amb uns murs que serveixen de reforç que s’haurien fet després del terratrèmol que havia arruïnat aquest sector. Conserva l’absis central i el que correspon a la lateral sud, el del nord s’ha perdut.

La façana de ponent té una portalada de marbre rosa decorada només amb una arquivolta dentada. Damunt seu hi ha una finestra del mateix material i estil. La façana queda rematada per un campanar de paret de quatre ulls.

Al sud d’aquesta església hom troba un recinte emmurallat que tanca les antigues dependències priorals, ara molt desfigurades.

Marcèvol
Làpida de Jaume de Piera

Marcèvol
Làpida de Bertran de Trillà


Elements decoratius

Als costats de la porta hi ha dues làpides sepulcrals, una del prior Bertran de Trillà (1282) i la segona de Jaume de Piera (1288).

A l’absidiola sud es conserven restes importants de la seva antiga decoració mural, on es pot veure un Crist en una màndorla, envoltat d’àngels.

Marcèvol
Mural de l'absidiola lateral

Marcèvol
Ferramenta de la porta de ponent


Bibliografia:
- Pere Ponsich. Catalunya Romànica
. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1995
- Pierre Macaire. Marcevol. Montpeller, 2007
Enllaça amb:
-
Marcèvol

Situació

El priorat de Marcèvol es troba enlairat sobre la vall de la Tet, al nord de Vinçà i dins el terme d'Arboçols


Santa Maria de Marcèvol

Baldiri B. - Juny de 2014