Priorat de Santa Maria de Marcèvol
Prieuré de Marcevol / Marcevolo
(Arboçols / Arboussols, Conflent, Pirineus Orientals)
El lloc de Marcèvol, on hi ha el priorat, es troba esmentat per primer cop l’any 1010, més endavant va esdevenir una propietat de Sant Miquel de Cuixà. Aquí s’aixecava l’actual església de Santa Maria de les Grades, propietat del bisbat d’Elna, el 1129 el bisbe i el capítol de canonges van fer donació d’aquella església de Marcèvol als canonges del Sant Sepulcre de Jerusalem, representats per Warmond.
A partir del 1142, els canonges de Marcèvol, van començar la construcció d'un nou edifici més adient, al sud de l'anterior. Després, segurament durant el segle XIII, es va fortificar. En aquella època l'establiment passava per una època de bonança, hi ha constància que els seus béns eren abundants, entre els quals destacava l'hospital d'Illa. Durant el segle XIV, Marcèvol fou annexat a la casa de Santa Anna de Barcelona, d'on va dependre durant un temps, tot i la llunyania, que dificultava les relacions.
La decadència va arribar aviat, amb enfrontaments entre els pocs canonges que ocupaven el priorat, situació que es va agreujar amb el terratrèmol del 1428. A mitjan segle XV la vida comunitària estava en plena decadència, els priors eren comendataris i no residien a la casa. El 1484 l'orde fou suprimit, la mateixa data en què va morir el seu darrer prior. La propietat de Marcèvol va passar a l'església de Vinçà, després, amb la Revolució, el lloc i les seves propietats foren venuts i va quedar abandonat o destinat a altres usos. El 1840 fou declarat monument històric i protegit, el que va facilitar la seva conservació, començant un seguit d'actuacions per anar restaurant les construccions.
Làpida de Jaume de Piera
Làpida de Bertran de Trillà
L’edifici principal del priorat és l’església, una construcció de tres naus, sense creuer. Dos grups de tres pilars units amb arcs de mig punt separen aquestes naus, la lateral del nord està dividida amb uns murs que serveixen de reforç, que s’haurien fet després del terratrèmol que havia arruïnat aquest sector. Conserva l’absis central i el corresponent a la nau lateral sud, el del nord s’ha perdut. La façana de ponent té una portalada de marbre rosa decorada només amb una arquivolta dentada. Damunt seu hi ha una finestra del mateix material i estil.
La façana queda rematada per un campanar de paret de quatre ulls. Als costats de la porta hi ha dues làpides sepulcrals, una del prior Bertran de Trillà (1282) i la segona de Jaume de Piera (1288). A l’absidiola sud es conserven restes de la seva antiga decoració mural, on es pot veure un Crist en una màndorla, envoltat d’àngels. Al sud d’aquesta església hom troba un recinte emmurallat que tanca les antigues dependències priorals, ara molt desfigurades.
Mural de l'absidiola lateral
Portada lateral
Pati del priorat
Absis lateral
Absis central de l'església
Església de Santa Maria de les Grades
- ALTURO I PERUCHO, Jesús (1985). L'arxiu antic de Santa Anna de Barcelona del 942 al 1200 (Aproximació històrico-lingüística). Vol. II. Barcelona: Fundació Noguera
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1901). Notes sobre l'art religiós en el Rosselló. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona: L’Avenç
- MACAIRE, Pierre (2007). Marcevol. Montpeller: AVL
- MONSALVATJE, Francesc (1915). El Obispado de Elna. Tomo IV. Noticias históricas, XXIV. Olot: R. Bonet
- PONSICH, Pere (1995). Santa Maria de Marcèvol. Catalunya Romànica. Vol. VII. La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VIDAL, Pierre (1888). Étude historique sur le prieuré de Marcevol de l'ordre des chanoines du Saint-Sépulcre. Bulletin Société Agricole, Scientifique et Litteraire des Pyrenees-Orientales. Perpinyà: Latrobe
- Enllaç ↗ : Marcevol
El priorat de Marcèvol es troba enlairat sobre la vall de la Tet, al nord de Vinçà i dins el terme d'Arboçols