Abadia de Saint-Pé de Génerès

Gràcies al suport de la noblesa d'aquest territori, especialment dels vescomtes de Bearn, la casa va gaudir d'un ràpid desenvolupament i el 1096 es va consagrar la seva església. El monestir estava situat en un lloc una mica apartat i va poder desenvolupar-se amb pocs entrebancs fins a les guerres de Religió. El 1568 fou atacat i va patir greus destruccions, també va resultar afectada la vila que s'havia desenvolupat al seu costat. Poc després es va emprendre la seva reconstrucció en el mateix indret, però amb el pas del temps l'obra es va anar deteriorant i va patir esfondraments (1628 i 1661) quedant en condicions precàries fins que el monestir es va posar a càrrec de la congregació de Saint-Maur, que en el darrer quart es va encarregar de la reconstrucció, amb unes dimensions més reduïdes. El 1791, amb la Revolució, el monestir fou suprimit i desafectat, després encara va poder recuperar el culte i ara és una església parroquial neoromànica que encara conserva alguns elements arquitectònics de la primitiva església medieval.