|
L'abadia
cistercenca de Longpont té el seu origen en una antiga
església que l’any 1131 Josselin de Vierzy, bisbe de
Soissons entre 1126 i 1152, va posar a disposició de
l'orde del Cister en època de
Bernat de Claravall, la
nova casa era filla de l’abadia de Claravall (Aube). El
1133 Lluís el Gras (1108-1137) va confirmar la fundació
i el papa Innocenci II ho va ratificar. El comte Raül I de VermandoisRaül I de Vermandois
(Raül IV de Crépy)
Segell del comte Raül
va intervenir directament en la
construcció de la seva església, aquesta casa comtal va
tenir aquest monestir com a panteó. El 1209 va ingressar
a l'abadia el noble Jean de Montmirail, que després de
la seva mort fou enterrat a Longpont on fou venerat. Va
esdevenir un important centre religiós però l'època
d'esplendor va acabar a causa de la guerra dels Cent
Anys que la va afectar durant la segona meitat del segle
XIV i començament del XV. Després de patir un fort
relaxament dels costums pel que fa a la comunitat i
adoptar el règim de comenda a partir del 1531, es va
restaurar tant pel que fa a l'observança com per les
construccions durant els segles XVII i XVIII. La seva
història monàstica va acabar amb la Revolució, les
construccions foren posades a la venda i va començar la
seva destrucció, malgrat els esforços posteriors per la
seva conservació, la situació es va agreujar durant de
la Primera Guerra Mundial. Actualment resta la façana de
l’església i una part dels murs laterals, també es
conserva un celler medieval entre altres restes. |
|
|
|
Abadia de Longpont
Portal de l'església |
Filiació de Longpont
Segons l'Originum Cisterciensium (L.
Janauschek, 1877) |
|
|
Abadia de Claravall (Aube) |
 |
|
Notre-Dame de Longpont / 1131 |
|
|
|
|
|
Jean de Montmirail
Aquest personatge era el senyor de Montmirail (Marne),
va néixer el 1165 i va portar la vida pròpia del seu
estatus com a servidor de la reialesa, es va
significar a la presa d’Acre (1191) en el marc de la
Tercera croada i dos anys després, en la batalla de
Gisors contra Ricard Cor de Lleó, hom considera que
en aquesta ocasió va salvar el rei Felip Agust de
França (1180-1223). A més, és coneguda la seva
participació activa en tornejos i lluites entre
cavallers. A finals de segle es va retirar a
Montmirail i va donar un tomb a la seva vida, més
d’acord amb les seves creences, apartant-se poc a
poc del segle i establint un lloc de retir, no lluny
del seu castell. En aquesta època en la que va
desenvolupar una intensa activitat de protecció de
diverses cases monàstiques, entre altres la
canònica
de Saint-Ferréol d’Essomes (Aisne),
Notre-Dame de Soissons (Aisne), l’abadia de Cantimpré (Cambrai,
Nord), el priorat de Notre-Dame du Charme (Aisne),
Val-Secret (Aisne) o l’abadia de Notre-Dame de Jouy
(Sena i Marne). També hauria fundat una abadia a
Montmirail. Finalment es va retirar a Longpont, on hi va morir el 1217, fou enterrat en
aquest monestir i venerat com a beat.
|
Tomba de Jean de Montmirail a Longpont
Il·lustració de Histoire du bienheureux
Jean, surnommé l'Humble |
|
Jean de Montmirail, cavaller
Il·lustració de Histoire du bienheureux
Jean, surnommé l'Humble |
Jean de Montmirail, monjo
Il·lustració de Histoire du bienheureux
Jean, surnommé l'Humble |
Represàlia després de la presa d'Acre
Il·lustració de Les Passages d'Outremer (Jean Colombe, s XV)
Bibliothèque nationale de France |
|
|
|
|
|
|
