Façana de l'església
La fundació del convent de Calaf es va portar a terme gràcies a la iniciativa de la mateixa vila que el 1696 va fer una sol·licitud en aquest sentit a l'orde dels franciscans, el mateix any els framenors van donar el vistiplau a la fundació, obtingueren l'autorització de la duquessa de Cardona, senyora del lloc, i l'aprovació de la col·legiata de Calaf.
El mateix any de 1696 van arribar els primers frares que es van aplegar en una casa particular que van adaptar per a les seves necessitats, dedicant la capella a les Llagues de Sant Francesc. La vila de Calaf havia de facilitar els terrenys per la construcció del convent definitiu i en aquest sentit, el 1715 els fou cedit l'antic emplaçament de la canònica de Sant Jaume, que un cop secularitzada i transformada en col·legiata, el 1639 s'havia traslladat a la nova església parroquial. Es va aixecar el convent de nova planta i el 1729 es va poder efectuar el trasllat definitiu.
Un segle després, durant el Trienni Liberal i malgrat la situació de les cases monàstiques, aquest convent va poder mantenir inicialment la seva activitat encara que de manera molt precària, fins i tot va acollir la comunitat del col·legi de Sant Tomàs de Riudeperes (Osona), però finalment el 1822 fou desallotjat i desmantellat. Un cop recuperat, encara va poder subsistir fins a la desamortització. El 1835, quan fou abandonat per la comunitat, el lloc va patir una ocupació militar arran de les guerres carlines, el que va malmetre les dependències conventuals a més de la pèrdua de l'arxiu i mobiliari que encara es mantenia. El 1855 va passar a mans particulars patint encara més modificacions. Actualment es troba en espera de la seva restauració.
L'església
Fotografia publicada a Historia de la seráfica provincia...
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1918). Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Vol IV. Barcelona: F. J. Altés
- BOADAS LLAVAT, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès. Ed.
- ESTRADA, Gemma (2005). Notes històriques del convent de Sant Francesc de Calaf. Convent de Sant Francesc (Pla d'Ordenació Urbanística). Calaf
- GAVÍN, Josep M. (1984). Inventari d'esglésies. Vol. 16. Anoia, Conca de Barberà. Barcelona: Arxiu Gavín
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
Les ruïnes del convent són properes a l'estació de Calaf