Monestirs de
Catalunya

Agustins

Convent de Sant Agustí de Barcelona
< anterior Inici Catalunya Barcelonès Barcelona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Barcelonès

Orígens

Hom considera tradicionalment que a Barcelona s’hi va establir la primera comunitat agustina de la cristiandat. Això és degut al pas per Barcelona de sant Paulí de Nola, on fou ordenat sacerdot el 393, sembla que forçat per una colla de seguidors seus. Hom diu que va deixar una comunitat, de la que es tenen notícies des d’abans de la invasió sarraïna, tot i que possiblement residien a Sant Pau del Camp. Més endavant s’establiren ja de forma regular.

Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell


Sant Agustí de Barcelona
Gravat amb la façana desapareguda
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell


Sant Agustí Vell

Els agustins es van establir el 1309 al carrer de Comerç en uns terrenys cedits pel ciutadà Jaume Basset, en el lloc ara conegut com Sant Agustí Vell. El primer prior fou fra Bonanat Zaguals. La primera pedra de l’església es va posar el 1349. La construcció dels edificis conventuals es va perllongar molt de temps, fins el segle XVIII. La comunitat va tenir entrebancs amb la propera parròquia de Santa Maria del Mar i amb altres ordes establerts a la ciutat, amb motiu de l’admissió de donacions al seu favor. Amb el decurs dels anys el lloc va adquirir molta importància. El 1393 van participar en la fundació del convent d’Igualada. El 1529 la comunitat va patir els efectes de la pesta, els agustins participaren atenent els malalts i van perdre set dels seus membres.

Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell

Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell


Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell

Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell


Els bombardeigs del 1714 van malmetre el convent i poc després, el 1716, Felip V el va fer enderrocar per tal d'aixecar la Ciutadella i llavors es va traslladar prop del carrer de l'Hospital. Les restes de l'edifici foren refetes per Pere Bertran (1738-1748) i més endavant es van adaptar com forn de pa. El 1750 hom va passar a utilitzar-lo de caserna. El lloc encara conserva elements arquitectònics de l'antic convent, especialment l’ala de ponent del claustre (1473-1478), restaurada.

Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell


Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell

Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell


Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell

Sant Agustí Vell
Sant Agustí Vell


Sant Agustí de Barcelona
Planta del forn de pa al convent de Sant Agustí Vell, el 1802
Segons Sopeña
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Sant Agustí de Barcelona
Planta de la caserna al convent de Sant Agustí Vell, el 1858
Segons Miquel Garriga i Roca. "Quarterons", núm. 19 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona
Sant Agustí
Superposició del lloc del convent de 1802
amb el plànol actual de la zona
Sant Agustí
Superposició del lloc del convent de 1858
amb el plànol actual de la zona
Sant Agustí
Plànol de la zona

Sant Agustí Vell
Claustre de Sant Agustí Vell
Fotografia de Josep Salvany, 1924
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Sant Agustí Vell
Compartiment del Retaule de Sant Agustí, de Jaume Huguet
Fotografia de Josep Salvany, 1914
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Sant Agustí Vell
Caserna a Sant Agustí Vell
Fotografia de Josep Salvany, 1924
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany


La seva església, ara desapareguda, tenia el valuós Retaule de Sant Agustí (1463-1486) a l’altar major, obra de Jaume Huguet i ajudants, encarregada pel Gremi de Blanquers (o pellaires) i que es conserva parcialment al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Marès.

Sant Agustí Vell
Consagració de Sant Agustí (1463-1486)
Jaume Huguet
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Agustí Vell
Detall de la Consagració de Sant Agustí (1463-1486)
Jaume Huguet
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Agustí Vell
Sant Sopar (1463-1486)
Jaume Huguet
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Agustí Vell
Sant Agustí i Jesús. Episodi de la Trinitat (1463-1486)
Pau Vergós ?
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Agustí Vell
El sant debatent amb heretges (1463-1486)
Pau Vergós ?
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Agustí Vell
Sant Agustí i Santa Mónica en un sermó de Sant Ambròs (1463-1486)
Pau Vergós ?
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

Sant Agustí Vell / Museu Marès
Camí del calvari (1463-1486)
Jaume Huguet
Museu Marés, Barcelona


 

Sant Agustí Vell / MNAC
Cap de Crist, d'un Sant Enterrament
Jaume Cascalls, 1352?
Possiblement de Sant Agustí Vell
Ara al MNAC, Barcelona

 

El convent del carrer de l’Hospital

No fou fins el 1727 que els frares van prendre possessió del nou establiment, projectat pel mateix Pere Bertran, i també amb l'oposició d'altres ordes ja establerts en aquell indret. La primera pedra del nou convent de Sant Agustí es va posar el 1728 i es va inaugurar el 1750.

Parròquia de Sant Agustí
Sant Agustí

Parròquia de Sant Agustí
Sant Agustí


Parròquia de Sant Agustí
Sant Agustí

Parròquia de Sant Agustí
Sant Agustí

Parròquia de Sant Agustí
Sant Agustí


La façana de l’església va restar inacabada, estat en que encara es troba. Tenia dos claustres. L’actual plaça de Sant Agustí formava part del convent, era un pati davanter de l’església; la tanca es va enderrocar el 1855.

El segle XIX és marcat per un seguit d'incidents, que afectaren negativament la comunitat i les seves riqueses. Durant l’ocupació francesa, el 1808, va servir de caserna, compartint l’espai els soldats i els monjos. El 1813 va quedar sense religiosos. El 1814 les tropes van abandonar el convent que fou recuperat pels frares amb rapidesa, i que es van afanyar a emprendre les obres de restauració, però van haver de suportar les acusacions de col·laboracionisme amb els ocupants. El 1835 es va incendiar, juntament amb altres convents de la ciutat. Més endavant es va decretar la desamortització i va passar a parròquia, funció que encara té. El  1936, als inicis de la guerra d’Espanya, va tornar a afectar el lloc, que fou incendiat i saquejat. Va ser ocupat pel sindicat d’Arts Gràfiques. El 1971, a l’església de Sant Agustí va tenir lloc la fundació de l’Assemblea de Catalunya.

Parròquia de Sant Agustí
Sant Agustí

Parròquia de Sant Agustí
Sant Agustí


Sant Agustí de Barcelona
"Primer plano horizontal del nuevo convento de los P.P. Agustinos calzados de Barcelona, que se construye entre las calles del Hospital y S. Pablo, delineado por Pedro Bertran arquitecto y director de la expresada fábrica, año 1748; y copiado por Fray Guillermo Gaig religioso agustino, año 1790"
Reproduït per
Gaietà Barraquer i Roviralta a "Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX"

Parròquia de Sant Agustí
Sant Agustí

Sant Agustí de Barcelona
El claustre del convent el 1901, segons fotografia de Gaietà Barraquer
 i
Roviralta publicada a "Las casas de religiosos en Cataluña
durante el primer tercio del siglo XIX
"


Bibliografia:
- Cayetano Barraquer y Roviralta. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Imprenta de Francisco J. Altés. Barcelona, 1906
- Josep M. Martí i altres. El convent i parròquia de Sant Agustí de Barcelona. Arxiu Diocesà. Barcelona, 1980
- Josep Emili Hernàndez-Cros i altres. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1987

- Frederic-Pau Verrié i altres. Jaume Huguet, 500 anys. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1993
- Joan Suerda i Pons. Un cert Jaume Huguet. El capvespre d'un somni. Lunwerg Ed. Barcelona, 1994
- Antoni Conejo da Pena, Pere Jordi Figuerola. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 2003
 

Situació

1 - Sant Agustí Vell està situat al carrer del Comerç
2 - L'actual parròquia es troba a la plaça de Sant Agustí (carrer de l'Hospital)


Convent de Sant Agustí de Barcelona

Sant Agustí
Situació del convent a la Barcelona
de començament del segle XVIII

Baldiri B. - Desembre de 2011