Dibuix de Francesc Soler (1864, ja sense comunitat)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El 1214 el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, va impulsar la fundació d’un monestir de benedictines a Sabadell (Santa
Maria de Jonqueres de Sabadell) donant la parròquia de Sant Vicenç de Jonqueres a la comunitat. El 1234 el cenobi es va incorporar a l’orde de Sant Jaume de l’Espasa. Més endavant es va gestionar el seu trasllat a Barcelona.
Dibuix d'Adolphe Delamare (1827)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
L’any 1270, Jaume el Conqueridor va fer donació d’uns terrenys a la ciutat de Barcelona, al molí d'En Carbonell fora muralla, on les monges vingudes de Sant Vicenç van aixecar un monestir, que el 1273 ja era ocupat. Es veu que el lloc no era l’adient i Jaume II va efectuar una nova donació de terrenys el 1293, on es va aixecar el nou monestir, que va començar a tenir activitat l’any 1300. Aquest tercer monestir estava situat a tocar de la nova muralla, al seu interior en el punt on s’obria el portal anomenat també de Jonqueres, aquesta ubicació és la que va tenir el monestir fins el segle XIX. Durant el segle XIV es van aixecar les dependències d’un gran monestir, obra en la que hi va participar Pere el Cerimoniós.
La comunitat estava formada bàsicament per filles de la noblesa. Dins el monestir es mantenia un cert estatus social; es disposava de llocs d’habitatge, majoritàriament de propietat, on s’agrupaven per parentesc o afinitat, amb novícies que rebien educació al costat de les monges professes. Com a fet, si més no, curiós, les monges podien tenir esclaus, amb l’oportuna autorització. Les normes de la comunitat eren molt relaxades en relació amb el que era habitual en altres establiments. Més endavant aquestes normes es van endurir. En l’orde de Sant Jaume les monges es podien casar, situació que pràcticament no es va donar abans del segle XVI.
Dibuix d'Adolphe Delamare (c1827)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Dibuix de Lluís Rigalt (1827)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El 1697 el convent fou víctima d’un bombardeig i calgué portar a terme importants obres de reparació, fet que es va repetir en el setge de 1714. Com en tants altres establiments, el segle XIX va portar la decadència i tancament del monestir. El 1808 van entrar-hi els francesos, que van fer fora la comunitat, que es va dispersar. El 1814 hom va ordenar la restitució de la situació, però aquesta no es va arribar a fer efectiva mai. Des de l’època dels francesos el lloc es va utilitzar com a hospital militar, funció que es va mantenir posteriorment.
El 1868 es va ordenar la seva demolició i el trasllat de l’església i el claustre a la nova parròquia de la Concepció, creada el 1871. L’església es va traslladar només canviant de lloc la porta d’entrada, que abans era al lateral i en la nova funció, als peus de la nau; s’hi va afegir el campanar de la desapareguda església de Sant Miquel. El claustre també es va traslladar, bé que reduït en les seves dimensions.
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
El monestir de Jonqueres ha desaparegut completament en la seva ubicació original. La seva església era d’una única nau, amb capelles laterals i absis poligonal es va aixecar entre els anys 1318 i 1448, fou refeta després del bombardeig de 1697. El claustre rectangular era de grans dimensions (amb galeries de 21 i 12 arcs) i amb dos pisos, el que fa un total de cent trenta-dos arcs gòtics. Fou començat en època de Pere el Cerimoniós, que el 1366 va fer una donació per començar l’obra. Hi havia un altre pati. Al voltant d’aquests dos espais es trobaven les construccions monàstiques i molt particularment les cases que servien de residència a les religioses. També disposaven de llocs comuns, com ara el refetor, però s’utilitzava en comptades ocasions.
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 33
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Postal antiga, col·lecció particular
Emplaçament original del monestir
Amb l'església i el claustre traslladats des de Jonqueres
Església traslladada, ara a la parròquia de la Concepció
Parròquia de la Concepció
Ara església de la Concepció
Claustre de la parròquia de la Concepció
Imatge de sant Jaume el Major
Atribuïda a Pere Costa, sXVI
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Claustre de la parròquia de la Concepció
Claustre de la parròquia de la Concepció
Claustre de la parròquia de la Concepció
Escut procedent del monestir
Museu Santacana, L'Enrajolada. Martorell
- ANDRÉS, Rosa M. (1992). Santa Maria de Jonqueres. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BASSEGODA I NONELL, Joan (1993). Nous documents sobre Santa Maria de Jonqueres de Barcelona. Butlletí del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. I, 1, 1993. Barcelona: M.N.A.C.
- BASSEGODA, Joan i altres (1997). La parròquia de la Puríssima Concepció en el seu 125è aniversari. Barcelona 1871-1996. Barcelona: Parròquia de la Puríssima Concepció
- CARRERAS Y CANDI, Francesch (1913). La Via Leyetana. Barcelona: Atlas Geográfico
- COSTA, Maria Mercè (1998). El segon monestir de Jonqueres i el molí d'En Carbonell. Anuario de Estudios Medievales. Vol. 28
- COSTA, Maria-Mercè (1973). El monestir de Jonqueres. Història d'un edifici desaparegut. Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad, núm. 15. Ajuntament de Barcelona
- COSTA, Maria-Mercè (1974). Les dames nobles de Jonqueres. II Col·loqui d'història del monaquisme català. Vol. II. Abadia de Poblet
- COSTA, Maria-Mercè (2005). El món de les dames de Jonqueres. Lleida: Pagès Ed.
- FIGUEROLA, Pere Jordi (2003). Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GARRIGA Y ROCA, Miguel (1899). Monografía del monasterio de Santa María de Junqueras de Barcelona. Barcelona: La Académica
- GAVÍN, Josep M. (1993-1996). Inventari d'esglésies. Vol. 26 i 27. Barcelonès (Barcelona Capital). Barcelona: Arxiu Gavín
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (2003). Santa Maria de Jonqueres. Dictionnaire d’Histoire et de Géographie Ecclésiastiques. Vol. 28. París: Letouzey et Ané
1 - El primer assentament a Barcelona fou a tocar del molí d'En Carbonell
2 - El monestir es va aixecar definitivament al xamfrà entre Via Laietana i carrer Jonqueres, ara perdut
3 - A la parròquia de la Concepció es conserva parcialment el monestir traslladat
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII