Monestir de Sant Pere de la Portella
Sancti Petri Portelle / Sant Pere de Frontanyà
(la Quar, Berguedà)
La primera notícia documental de Sant Pere de la Portella es troba en una donació efectuada l’any 997 per Oliba, llavors comte de Berga i després abat, donació que comprenia la major part del que serien els dominis de la casa. L’origen d’aquest gran monestir té a veure amb els senyors del castell de la Portella, a més d’estar situat dins de les seves possessions, el van fundar i, el 1006, dotar amb béns, els seus impulsors foren Guifré, vicari del castell de la Portella i la seva mare, Doda.
En els anys següents continuaren les donacions a la Portella, amb noves possessions que van conformar un ampli domini monàstic. L'any 1018, l'abat Oliba del monestir de Ripoll, antic protector de la casa, va enviar dos monjos a aquest lloc per garantir la seva consolidació. L'any 1035 tingué lloc la consagració de l'església monàstica de Sant Pere de la Portella, o de Frontanyà, com era coneguda en aquell moment, i la seva dotació, acte d'una gran importància en el qual varen intervenir l'arquebisbe de Narbona, els bisbes d'Urgell, de Carcassona i de Barcelona (consagrat en aquella ocasió). Curiosament, no és fins al 1060 que hom troba el nom del primer abat conegut, el que ha fet pensar que anteriorment estigués d'alguna manera sotmès a Ripoll, com un priorat, cosa que no es pot confirmar.
Les donacions rebudes i compres efectuades pel mateix monestir (que denoten la seva bona situació econòmica) van ajudar a completar el patrimoni de Sant Pere de Frontanyà, nom que es troba per darrera vegada l'any 1098, utilitzant després únicament el de la Portella. Entre les possessions de la Portella, cal esmentar el priorat de Sant Pere del Mont. L'època de bonança econòmica es va allargar fins a la segona meitat del segle XIII, quan es comencen a trobar exemples de debilitat, amb l'aparició de plets i vendes de béns i drets. Aquesta situació va empitjorar amb una epidèmia de pesta l'any 1348, que va afectar tant el mateix monestir com el territori i habitants que en formaven part i que va deixar terres i masos abandonats, el que implicava una davallada de les rendes.
El palau abacial
L'any 1422 una butlla del papa Martí V confirmava privilegis del monestir, tot i això, la casa, sota el govern d'abats comendataris des de mitjans del segle XV, va quedar abandonada i sense comunitat, almenys des del 1517, poc després, el 1544, hom té notícia d'un atac de bandolers amb la mort de l'abat Funès i la nova dispersió de la comunitat. El lloc va quedar abandonat fins que el 1560 es va restaurar amb una comunitat que va anar recuperant la casa fins que l'any 1617 una butlla del papa Pau V va unir la Portella amb el monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona que hauria fet desaparèixer el monestir si no fos pel fet de mantenir tres monjos per tenir cura de les esglésies de Sant Pere de la Portella, Santa Maria de la Quar i de Sant Maurici.
Quan la casa fou suprimida el 1835, els tres rectors van continuar a càrrec de l'antic monestir. Actualment, es conserva l'església monàstica, molt transformada, i un conjunt de dependències també molt afectades per les modificacions sofertes, on cal destacar un claustre amb dos nivells integrats per grans arcs de mig punt aixecats en èpoques diferents, amb una balconada a la part superior. Tot el conjunt va anar caient en ruïna sobretot durant la segona meitat del segle XX. Darrerament, s'hi han fet tasques de consolidació i recuperació de les construccions. En un edifici aïllat d'aquest conjunt es troba el palau abacial, en ruïnes. Fins al 1936 va conservar un retaule barroc i una preuada imatge d'un Crist en Majestat.
La conca absidal
Majestat, perduda el 1936
Fotografia de Marcel·lí Gausachs (s/d)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Claustre
Claustre
Fotografia d'Isidre Puntí (1921)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Claustre
Claustre
Fotografia de Cèsar August Torras (s/d)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Claustre
Claustre
Claustre
- BOLÒS, Jordi (1985). Sant Pere de la Portella. Catalunya Romànica. Vol. XII. El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOLÒS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Barcelona: Fundació Noguera
- CATALÀ I ROCA, Pere (1997). Els castells catalans. Vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- CORTÈS, Jordi (2002). Sant Pere de la Portella, Santa Maria de Lluçà i Santa Maria de l’Estany: Tres models diferents. Monestirs: Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Col. Arquitectes de Catalunya
- GAVÍN, Josep M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavín
- SÁINZ DE LA MAZA, Regina (1997). Notícies documentals sobre l’abadia de Sant Pere de la Portella. Urgellia, núm. 13. Seu d’Urgell: Societat Cultural Urgel·litana
- SANTAMARIA ROVIRA, Joan (1935). Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Solsona: Figueras
- SANTANDREU, M. Dolors (1998). El monestir de Sant Pere de la Portella: Mil anys d’història. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 57
- SITJES I MOLINS, Xavier (2008). Les butlles miniades del monestir de la Portella. Dovella, núm. 98
- SOCA, Isaac (1998). Antoni Viladomar i Sant Miquel, revitalitzador de la Portella i puntal d'una nissaga. L’Erol, revista cultural del Berguedà, núm. 57 Santa Maria de Valldaura
De la carretera de Gironella a Prats de Lluçanès, cal desviar-se a l'esquerra en direcció Sagàs i continuar fins Sant Maurici de la Quar. Des d'aquí, seguir encara per la carretera que passa per la Quar, sota el santuari de Santa Maria i que arriba fins Sant Pere de la Portella. Des de Sant Maurici, a peu, hom pot seguir el GR 4 que passa pel santuari de Santa Maria