Convent de Sant Ramon de Portell
Sant Nicolau de Portell / Santuari de Sant Ramon
(Sant Ramon, Segarra)
Segons la tradició, el convent de Sant Ramon de Portell hauria estat fundat cap al 1245 a l'antiga església de Sant Nicolau de Portell, per iniciativa de sant Pere Nolasc, fundador de l’orde mercedari. Tanmateix, no és fins a mitjan segle XV que es troben les primeres referències documentals sobre la seva existència. A partir de començaments del segle XVI, és conegut amb l’advocació de Sant Ramon, en conservar-hi les despulles del sant titular, fet que en va afavorir la consolidació com a destacat centre de devoció popular.
El convent s’amplià entre els segles XVI i XVII, amb referències a les dates de 1597 i 1625. Posteriorment, l’any 1675 i a instàncies de Pere Salazar, s'inicià la construcció del gran edifici actual, moment en què es desvinculà del convent de la Mercè de Barcelona, del qual havia depès fins aleshores. Després de ser saquejat durant la Guerra del Francès, la comunitat mercedària abandonà el convent el 1835, però fou restituïda el 1897, i encara avui dia hi manté presència. L’església fa també les funcions de parròquia del poble de Sant Ramon de Portell.
La façana presenta una portada barroca, iniciada el 1674 i finalitzada el 1722. Entre les columnes salomòniques laterals hi ha nínxols que, antigament, contenien les imatges de sant Pere Nolasc i de Nostra Senyora dels Socors, desaparegudes l’any 1936. S'ha conservat, però, la imatge de sant Ramon, situada damunt la porta. L’església és un notable exemple d’arquitectura barroca, de grans dimensions. El magnífic retaule major, obra de Pere Costa, també de caràcter barroc, fou destruït el 1936. Darrere el presbiteri, un corredor condueix a l’antic cambril (1774), on es conservaren les restes del sant fins al 1936. Actualment, les despulles restants es custodien al nou cambril, situat prop del creuer dret.

La portada barroca completa
Fotografia de Gaietà Barraquer del 1904,
publicada a Las casas de religiosos...
El claustre, també de grans dimensions, començà a construir-se a inicis del segle XIX, amb la data de 1802 inscrita, tot i que el 1835 encara figurava com a inacabat. El convent disposava d’una valuosa biblioteca, gairebé del tot desapareguda. Segons Barraquer, l’any 1835, arran de la desamortització, els llibres foren traslladats: “...fué extraída de su lugar y llevada á Cervera, llenó algunos carros; de los que por el camino no dejaron de caer volúmenes”. Alguns cantorals es recuperaren l’any 1940 i encara es conserven.
La figura de Ramon Nonat està íntimament vinculada a aquest convent mercedari. Segons la tradició, hauria nascut al Portell a finals del segle XII. La llegenda relata que fou el vescomte Ramon Folc I de Cardona qui, amb la seva espasa, obrí el ventre de la seva mare —ja morta— per tal d’extreure’n l’infant. D’aquest fet en derivaria el nom de “Nonat” pel qual és conegut. Ramon hauria mort a Cardona, i la tradició sosté que, per determinar on havia de ser enterrat, el seu cos fou col·locat damunt un ase cec, que es dirigí directament a la capella de Sant Nicolau de Portell, on la bèstia caigué morta. No hi hagué dubte.
Una altra versió de la tradició indica que hauria nascut l’any 1300 i que ingressà a l’orde mercedari, on és especialment venerat. Després de la seva mort, esdevinguda el 1345, el seu culte es consolidà a Sant Nicolau de Portell, on fou sepultat, i més endavant es difongué arreu. Tot i això, alguns estudiosos consideren que podria no haver estat un personatge històric real. El seu culte no fou oficialitzat fins l’any 1628.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- MILLÁN, Joaquín (2020). San Ramón y su santuario. Manifestación del poder de Dios. San Ramón: I. P. Gazulla