Convent de Sant Ramon de Portell
Sant Nicolau de Portell / Santuari de Sant Ramon
(Sant Ramon, Segarra)
El convent s’hauria fundat el 1245 a iniciativa de sant Pere Nolasc, el fundador de l’orde mercedari, a l’antiga església de Sant Nicolau del Portell (més endavant rebatejat com Sant Ramon del Portell). S’hi van traslladar les despulles de sant Ramon Nonat i va esdevenir un lloc de devoció popular. El monestir es va ampliar a cavall dels segles XVI i XVII, hom troba les dates de 1597 i 1625. Més endavant, el 1675 i a iniciativa de Pere Salazar, es va començar la construcció del gran edifici actual i s'independitzà del convent de Barcelona, del que fins llavors depenia.
Estampa (sXIX)
Collections de Montpellier Méditerranée Métropole
El nom de Ramon Nonat està estretament lligat al convent mercedari. Aquest personatge que aquí es venera hauria nascut al Portell a finals del segle XII, segons la tradició fou el mateix vescomte Ramon Folc I de Cardona qui va obrir amb la seva espasa el ventre de la seva mare, que havia mort abans del part i li va treure l'infant. D'aquí el nom de Ramon Nonat amb el qual és conegut. Va ingressar a l'orde mercedari, on és particularment venerat. Va morir a Cardona i la tradició diu que per dirimir on havia de ser guardat el seu cos, hom el va posar sobre un ase, que es va dirigir directament al Portell, a la capella de Sant Nicolau, on la bèstia va caure morta. No hi havia dubte.
D'entrada, el culte es va centrar al convent de Sant Nicolau del Portell, on es va conservar el seu cos, però posteriorment es va estendre arreu. De totes maneres, és molt possible que realment no sigui un personatge històric. El seu culte no es va oficialitzar fins al 1628.
La façana té una portada barroca, començada el 1674 i enllestida el 1722. Entre les columnes salomòniques dels laterals hi ha uns nínxols que antigament contenien les imatges de sant Pere Nolasc i de Nostra Senyora dels Socors, que es van perdre el 1936. La imatge de sant Ramon, a sobre de la porta, s’ha conservat. L’església és un exemplar barroc, de grans dimensions. El grandiós retaule major era una important obra barroca de Pere Costa, però es va perdre el 1936. El claustre és posterior, de començament del segle XIX. La comunitat va deixar el convent el 1835, però es va refer el 1897 i encara s’hi està. L’església serveix de parroquial del poble de Sant Ramon de Portell.
Darrere el presbiteri hi ha un corredor que comunica amb l'antic cambril (1774), on es van conservar les restes del sant fins al 1936. Ara, el que queda de les seves despulles són al cambril nou, a tocar del creuer dret. El claustre és de grans dimensions, es va fer a començament del segle XIX, hi figura la data de 1802, però el 1835 encara consta com inacabat.
La portada barroca completa
Fotografia de Gaietà Barraquer del 1904,
publicada a Las casas de religiosos...
Interior de l'església, amb el retaule de Pere Costa
Fotografia de J. Salvany del 1918
Biblioteca de Catalunya
Claustre
Fotografia de Gaietà Barraquer del 1904,
publicada a Las casas de religiosos...
Cantoral
Tenia una bona biblioteca, la qual s’ha perdut gairebé del tot. Barraquer diu que, el 1835, amb la desamortització, els llibres es van traslladar: “...fué extraída de su lugar y llevada á Cervera, llenó algunos carros; de los que por el camino no dejaron de caer volúmenes”. El 1940 es van recuperar alguns cantorals, que encara es conserven.
Cantoral
Fruit de la devoció, el convent aplega una notable col·lecció d'exvots, des del segle XVII fins a l'època actual. S'hi exposa un bon nombre de peces pintades.
Exvot
Exvots
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- MILLÁN, Joaquín (1993). Sant Ramon i el seu Santuari. Guissona: Barnola
Sant Ramon és proper a l'Eix Transversal, al nord de la Panadella