Monestirs de
Catalunya
Benedictins Cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
< anterior Inici Catalunya Vallès Oriental Vallgorguina següent >
castellano
cercador contacte facebook

Vallès Oriental

La cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles és documentada des del 878, en una confirmació de Lluís el Tartamut que la vincula amb la seu de Barcelona. El 986 hom troba el lloc sota la direcció de Sant Cugat del Vallès. En un altre document del 1120 es fa referència a l'església de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles, però sense esmentar cap comunitat, hom pensa que a mitjan del segle XI va deixar de tenir-la. El 1373 el lloc era deshabitat però més endavant es va restaurar l'edifici. Actualment l'església de Santa Eulàlia és en ruïna, es conserven alguns elements d’època medieval, posteriors al període monàstic.

Santa Eulàlia de Tapioles
Santa Eulàlia de Tapioles


Lluís el Tartamut
Lluís II el Tartamut
Il·lustració de Grandes Chroniques de France (1375-1380)
Bibliothèque nationale de France

Santa Eulàlia de Tapioles
Santa Eulàlia de Tapioles


Santa Eulàlia de Tapioles
Santa Eulàlia de Tapioles


Bibliografia:
-
ANGULO, Virtus. Catalunya romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991
- ZARAGOZA, Ernest. Catàleg dels monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997
 

Situació:

Des de la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, prendre el desviament del dolmen de la Pedra Gentil. Les ruïnes de l'església són properes


Santa Eulàlia de Tapioles

Baldiri B. - Novembre de 2012