Imatge de Google Maps
El bisbe Ildefons de Toledo (610-667) explica en la seva obra De Viri Illustribus l'arribada del monjo africà Donat, acompanyat de setanta monjos més, que s'havien exiliat a finals del segle VI a causa de les inestabilitats que patien en el nord d'Àfrica. Gràcies al mecenatge de la noble Minicea, es van establir a la rodalia de l'antiga ciutat d'Arcavica (Ercavica) on van aixecar el monestir Servità.
Joan de Bíclarum (c540-591), contemporani dels fets, també esmenta aquest abat en el seu Chronicon (589) i situa la seva mort en l'any 571, durant el regnat de Leovigild. Quan va morir, Donat fou enterrat en una cripta i fou objecte de veneració. Les antigues fonts no determinen la seva situació, Villanueva el situa al monestir d'Aigües Vives (València), però sembla que estaria situat prop de la ciutat romana d'Arcavica, que durant el segle V estava en plena decadència i hauria quedat pràcticament abandonada. Així i tot, en època visigòtica, Arcavica fou la seu d'una diòcesi, entre el segle VI i l'ocupació islàmica. En aquesta època s'esmenta la relació entre el bisbe d'Arcavica i l'abat del monestir Servità. Fins i tot, podria ser que la seu de la diòcesi estigués en el mateix monestir.
El monestir Servità estaria situat una mica apartat de l'antiga ciutat abandonada, s'hauria aixecat amb carreus procedents d'aquella i també amb materials d'època visigòtica, posteriors als de la ciutat romana. Les extenses restes formen uns espais i estances que s'adapten al que podria ser la planta d'un monestir. Hauria quedat destruït violentament en el segle IX. Relacionat amb això, més a prop de la ciutat romana hi ha una necròpolis excavada a la roca, acompanyada d'una cavitat més important, segurament una tomba d'un personatge rellevant, tot i que també cal pensar en un eremitori.
- BARROSO, Rafael; i altres (1996). La ciudad de Arcávica y la fundación del monasterio Servitano. Hispania Sacra, núm. 48
- BARROSO, Rafael; i altres (2003). El Monasterio Servitano. Auge y caída de un cenobio visigodo. Codex aquilarensis, núm. 19
- BARROSO, Rafael; i altres (2007). Las ciudades de Arcávica y Recópolis y la fundación del monasterio Servitano. Monasteria et territoria. Elites, edilicia y territorio en el Mediterraneo medieval (siglos V-XI)
- CAMPOS, Julio (1960). Juan de Biclaro, obispo de Gerona. Su vida y su obra. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas
- JORDAN, Jayme (1704). Historia de la provincia de la Corona de Aragon de la orden de los Ermitaños de San Agustin. Parte I. València: J. García
- LORRIO, Alberto J. (2001). Ercavica. La muralla y la topografía de la ciudad. Madrid: Real Academia de la Historia
- SALES, Jordina; BUENACASA, Carles (2018). In unum estis congregati. Arqueologia del primer monacat cristià (segles IV-VII dC). Societat Catalana d’Arqueologia
Cañaveruelas és a llevant de Guadalajara, prop del pantà de Buendía