El Monasticon
Gallicanum és un recull dels monestirs
benedictins francesos que pertanyien a la
congregació de Saint-Maur. Aquest institut
religiós, que va tenir una forta expansió a la
França del segle XVII, també va desenvolupar una
àmplia i important obra literària, en la que hi
té un lloc destacat aquest Monasticon Gallicanum,
treball que caldria relacionar amb la recollida
de dades per la important tasca de reconstrucció
dels monestirs que els mauristes van emprendre a
causa de la situació lamentable en que es
trobaven molts d’ells després d’haver patit els
efectes de les guerres de Religió i de la poca
cura en el seu manteniment durant el règim
comendatari, abans de la reforma que ells van
emprendre.
L’obra fou
impulsada pel monjo dom Michel Germain
(1645-1694) amb la voluntat de catalogar les
cases (abadies i priorats) que formaven part de
la congregació en el moment de la seva redacció,
cada casa havia de tenir la seva ressenya
històrica, però el tret que l’ha fet més popular
és que anava acompanyada d’una sèrie de gravats
amb vistes dels diferents establiments. La mort
de dom Michel Germain el 1694 va estroncar la
seva publicació i les notes que havien de servir
per la seva redacció definitiva es van dispersar
mentre que les planxes dels gravats es van
perdre en la seva totalitat. Ja a la segona
meitat del segle XIX, Peigné-Delacourt va
recopilar els textos que s’havien preparat i
també va aconseguir aplegar una llarga sèrie de
gravats que s’havien fet a partir de les planxes
perdudes als que s’hi van afegir alguns de nova
elaboració, a partir dels quals va fer noves
planxes calcogràfiques. |
El Monasticon Gallicanum
Google Llibres |
Saint-Maur
|
|