Abadia de Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Ferrières

Aquesta mateixa tradició considera Clodoveu I (481-511) el restaurador del lloc i fundador del monestir, cap a l’any 507. Un segle més tard, vers el 607, el rei merovingi Teodoric II de Borgonya (587-613) hauria assetjat Ferrières i destruït el monestir. Durant la primera meitat del segle VII, Clotari II (584-629) i el seu fill Dagobert I (c. 600-639) es van encarregar de construir i dotar un nou monestir dedicat a Bethléem. Aquesta és la fundació que cal considerar històrica, deixant de banda el relat tradicional anterior. Cap a l’any 635, Wandelbert († 642) es va encarregar de portar endavant l’empresa, aixecant l’abadia i obtenint diversos privilegis concedits pel papa Honori I (625-638).

En aquesta època, l’abadia de Saint-Josse-sur-Mer (Pas-de-Calais) depenia de Ferrières. Durant el segle IX, la regió va patir les invasions normandes. Malgrat aquesta situació, Ferrières encara va poder acollir la comunitat de Saint-Josse fins a l’any 917. Posteriorment es va iniciar una nova etapa de prosperitat, durant la qual es va construir l’església monàstica, començada cap al 1140 i consagrada el 1163 pel papa Alexandre III, tot i que encara no estava acabada. Aquest període de bonança es va prolongar fins a mitjan segle XIV, quan l’abadia es va veure afectada per la guerra dels Cent Anys, que va arribar al monestir el 1357. La situació es va repetir el 1427, deixant les dependències en estat de ruïna. Després de la seva recuperació, el monestir encara va haver de patir els efectes de les guerres de Religió (1568-69).

L’església és de nau única, tot i que originàriament disposava d’una nau lateral al costat nord, avui desapareguda. També té un transsepte que comunica amb la capçalera. La principal singularitat de l’edifici és el creuer, on es va configurar un espai de planta octogonal envoltat per columnes perimetrals. L’absis central, de la mateixa amplada que la nau, és de planta poligonal i sembla correspondre a una fase constructiva posterior. També cal tenir en compte les nombroses reparacions derivades dels desperfectes ocasionats pels conflictes bèl·lics. L’edifici fou restaurat durant el segle XIX. Es conserven alguns vitralls dels segles XV i XVI. Al costat de l’església abacial s’aixeca la capella de Notre-Dame de Bethléem, d’origen molt antic.