Abadia de Ferrières

Monestirs

Monestirs de
Centre-Val de Loira

Abadia de Ferrières. Saint-Pierre et Saint-Paul. Bethléem
Ferrariae

< anterior

Inici

França

Centre-Val de Loira

Loiret

següent >

castellano

Loiret

L’origen d’aquest monestir s’ha volgut relacionar amb el màrtir sant Sabinià, considerat primer bisbe de Sens, alguns relats el fan un enviat de sant Pere per evangelitzar la Gàl·lia, altres fonts el situen en el segle III, tot i que la seva vida és una elaboració tardana. La tradició diu que Sabinià hauria aixecat una capella dedicada a Notre-Dame de Bethléem, fins i tot hom parla d’una primitiva comunitat amb base eremítica en aquest lloc, que quedaria destruït per les invasions bàrbares. El relat considera Clodoveu I (481-511) com el restaurador del lloc i fundador del monestir, cap el 507. Un segle més tard, cap el 607, el rei merovingi Teodoric II de Borgonya hauria assetjat Ferrières i destruït el monestir.

Façana de l'església de l'abadia de Ferrières

Canonges

Benedictins

Abadia de Ferrières
Portada lateral

Sant Sabinià
Detall de la portada de la Histoire du Gastinois (1883)

Durant la primera meitat del segle VII, Clotari II i el seu fill Dagobert s’encarregaren de la reconstrucció i dotació del nou monestir de Bethléem, que s’hauria de considerar com a fundació en cas de desestimar el relat anterior. El 794, Alcuí de York, conseller de Carlemany, abat, entre altres, de Saint-Martin de Tours (Indre i Loira) i de Saint-Loup de Troyes (Aube) fou nomenat abat d’aquesta casa. L’any 817, en el marc de les reformes monàstiques de Lluís el Pietós, aquesta casa va adoptar la Regla de Sant Benet, Adalbert en fou el primer abat d’aquesta nova etapa. En aquesta època l’abadia de Saint-Josse (Pas-de-Calais) depenia de Ferrières. Durant el segle IX la regió fou víctima de les invasions normandes que no sembla que l’afectessin de manera directa ja que van acollir temporalment la comunitat de Saint-Josse, fins el 917.

Abadia de Ferrières
Capitells de la portada

Interior de l'església de l'abadia de Ferrières

Abadia de Ferrières
Presbiteri

Va seguir una època de prosperitat en la que es va bastir l’església monàstica, començada cap el 1140 i consagrada el 1163 pel papa Alexandre III. Aquest període va tenir continuïtat fins mitjan del segle XIV quan la guerra dels Cent Anys, que va arribar al monestir el 1357 i el va deixar mont afectat, situació que es va repetir el 1427, deixant les dependències en estat de ruïna. Després de la seva recuperació, van arribar les guerres de Religió (1568-69). El 1633 hom va introduir la reforma de la congregació de Saint-Maur, amb l’oposició dels monjos, de manera que durant un temps hi van coexistir dues comunitats fins implantar definitivament la reforma maurina. L’abadia fou suprimida el 1790 a causa de la Revolució, l’església va prendre funcions parroquials i es va salvar de la destrucció.

Abadia de Ferrières
Gravat núm. 134 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Ferrières
Volta del presbiteri

Vitrall amb Pierre de Martigny,
primer abat comendatari (1518-1527

Abadia de Ferrières
Interior

Abadia de Ferrières
Portal del claustre

Abadia de Ferrières
Portal exterior

Abadia de Ferrières
Absis

Abadia de Ferrières
Portal i base del campanar

Abadia de Ferrières
Esquema de la planta de l'església

Escut de l'abadia de Ferrières
Segons l'Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Abadia de Ferrières
L'actual capella de Bethléem

Abadia de Ferrières
Postal antiga. Col·lecció particular

Bibliografia:
- CONGREGATIONIS S. MAURI (1770). Gallia Christiana. Vol. 12. París: Typographia Regia
- JAROSSAY, Eugène (1901). Histoire d'une abbaye a travers les siècles. Ferrières en Gatinais, ordre de Saint-Benoît (508-1790). Reed. 1986. Orleans: Herluison
- SAULNIER, Lydwine (1972). Ferrières-en-Gâtinais. Bulletin Monumental. Vol 130

Situació:

Ferrières-en-Gâtinais es troba al nord de Montargis, camí de Nemours

Baldiri B. - Octubre de 2016