Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de la Cour-Dieu (1864)
El monestir cistercenc de la Cour-Dieu, dedicat a Notre-Dame, fou fundat l’any 1118 des de l’abadia de Cîteaux (Costa d’Or) gràcies a la intervenció del bisbe d’Orleans, Jean II. La primera comunitat, arribada de la Borgonya, es va posar sota la direcció de l’abat Amalric. L’any 1123, el rei Lluís el Gras (1081-1137) confirmava la fundació, així com els béns i drets que li havien estat atorgats.
Portal del monestir
Des de la Cour-Dieu es van fundar cinc monestirs: Loroy (Cher), Le Val (Val-d’Oise), Olivet (Loir i Cher), Iranzu (Navarra) i Sacra Cella o Cercanceaux (Sena i Marne). El 1147, el papa Eugeni III posava aquesta casa sota la protecció de la Santa Seu, decisió que fou confirmada per Alexandre III l’any 1159. El 1171, Sevin, abat del monestir premonstratenc de Gué-de-l’Orme (Loiret), fundat poc abans i immers en litigis amb Saint-Benoît-sur-Loire (Loiret), es va traslladar amb la seva comunitat a la Cour-Dieu. Sevin va ocupar efímerament el càrrec d’abat d’aquest monestir, que ja havia deixat el 1173 per fundar un ermitatge.
A partir del segle XV va començar la decadència del monestir, causada pels efectes de la guerra dels Cent Anys sobre la regió, que van afectar greument tant l’abadia com les seves possessions. L’arribada del règim comendatari va agreujar encara més la situació; el 1538 fou nomenat el primer abat d’aquest període, Guillaume IV de Vallery. L’any 1562, la Cour-Dieu fou assaltada pels protestants, fet que va accelerar la seva decadència. El 1770 la comunitat ja només era formada per tres monjos. Malgrat tot, es va mantenir fins al 1790, quan el monestir fou suprimit arran de la Revolució. El lloc fou venut en subhasta i aviat va entrar en ruïna. Tot i això, encara es conserven restes d’algunes dependències monàstiques. L’església, iniciada el 1169, fou consagrada el 1216. Actualment és una propietat particular.
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de la Cour-Dieu (1864)
Filiació de la Cour-Dieu
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa d’Or)
Abadia de la Cour-Dieu (Loiret) / 1119
Abadia de Loroy (Cher) / 1129
Abadia de Le Val (Val-d’Oise) / 1136
Abadia d'Olivet (Loir i Cher) / 1145
Monestir d'Iranzu (Navarra) / 1178
Abadia de Sacra Cella, o Cercanceaux (Sena i Marne) / 1181
Segell d'un abat
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de la Cour-Dieu (1864)
Postal antiga, col·lecció particular
- BAUDRILLART, Alfred (1956). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 13. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- JARRY, Louis (1864). Histoire de l’abbaye de la Cour-Dieu, ordre de Cîteaux, diocèse d’Orléans (1118-1793). Orleans: Herluison
- MICHAUX, Danièle (2003). Notre-Dame de la Cour-Dieu (1118 à 1789). Bulletin de la Société archéologique et historique de l'Orléanais, núm. 137
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- TORQUAT, M. de (1859). Compte-rendu de la visite faite aux ruines de la Cour-Dieu. Bulletin de la Société archéologique de l'Orléanais. Núm. 34
- VIDIER, A. (1906). Ermitages Orléanais au XIIe siècle. Le Moyen âge, vol. X. París
Les restes del monestir es troben a la comuna d’Ingrannes, al nord-est d'Orleans