Monestir de Santa María de Iranzu

La fundació de la casa cistercenca va tenir lloc el 1176, en aquesta data, el bisbe de Pamplona, Pedro de París (o Pedro de Artajona), va fer donació de les terres d'Iranzu, amb l'església i monestir de San Adrián, al seu germà Nicolás perquè la fundés, aquest Nicolás havia sigut monjo de l'abadia de la Cour-Dieu (Curia Dei, Loiret). L'arribada de la primera comunitat es va fer el 1078, amb monjos procedents d'aquella abadia. Malgrat limitacions econòmiques inicials, el monestir de San Adrián de Iranzu va rebre altres donacions, béns i privilegis, cosa que li va permetre reconstruir l'església primitiva, que ja no reunia les condicions adients. La construcció de l'església i de les dependències monàstiques es va anar fent amb certa rapidesa, alhora que Iranzu passava a gestionar un important patrimoni.

Actualment, l'important conjunt monàstic s'ha restaurat i en ús. L'església és una àmplia construcció de tres naus encapçalada per un absis de planta rectangular i coberta amb voltes gòtiques, té una clara influència de l'estil cistercenc francès, el creuer és poc aparent i només es presenta en alçada. El claustre és de grans dimensions i es va bastir en èpoques diferents, des del segle XII al XIV, fet que queda ben reflectit en els diferents estils de finestrals que presenta. Al centre hi ha una senzilla font i, davant del refetor, un templet amb una altra. La sala capitular està coberta amb voltes sostingudes per dues columnes. També és interessant la cuina centrada per una xemeneia monumental. Les altres dependències han estat molt modificades.