Monestir de Santa María la Real de Irache

Sota el llarg abadiat de Sant Veremundo (c1055-1099), Irache va viure l’època de més prosperitat i prestigi, quan les donacions reials l'havien convertit en un centre poderós i ric. A finals d’aquell segle va començar a desenvolupar-se Estella, tant la població com el monestir es beneficiarien de la nova situació, durant el segle XII i començament del XIII es van portar a terme importants obres de construcció al monestir. Amb el segle XVI va arribar una època de decadència, des del 1522 va començar a tenir abats comendataris, però el 1531 es va unir a la Congregación de San Benito de Valladolid i això li va retornar la vitalitat perduda. El 1544 s'hi va fundar un col·legi, que el 1569 es va convertir en Universitat, institució que va tenir una evolució anàloga a la del monestir. En aquesta època es van realitzar algunes construccions, com són els claustres vell i nou (dels segles XVI i XVII, respectivament).

Del conjunt monàstic cal destacar l'església, única resta medieval del conjunt , aixecada en el segle XII. Aquesta és de planta basilical, amb tres naus i creuer no aparent en planta. A la intersecció de la nau central i el transsepte hi ha una cúpula, refeta al segle XVI o XVII. La capçalera és netament romànica. El claustre vell és plateresc, de la primera meitat del segle XVI, es comunica amb l'església per la Puerta Speciosa, un bell exemplar renaixentista. El claustre nou pertany a la darrera etapa constructiva, el segle XVII, quan s'hi va instal·lar la Universitat, la qual serveix ara de façana al conjunt monàstic.