L’origen d’aquest orde monàstic cal cercar-lo a la regió francesa de la Borgonya i en la personalitat de Robert de Molesme, que l’any 1075 va fundar el monestir d’aquest nom on s’hi va aplegar una comunitat amb la voluntat de recuperar l’esperit de pobresa de la Regla de Sant Benet, iniciativa paral·lela a d’altres que en aquella època també s’engegaven en altres llocs, com ara la que va donar origen als cartoixans o l’orde de Grandmont. Paradoxalment, l’èxit del nou monestir el va convertir en un centre poderós i ric; per aquest motiu, l’any 1098, el mateix Robert al cap de vint-i-un monjos es va retirar al lloc aïllat de Cîteaux (Cister), entre els integrants d’aquella comunitat hi havia personalitats com Alberic i Esteve Harding, segon i tercer abats de Cîteaux, després de Robert, que fou el primer i que va deixar Cîteaux per tornar a Molesmes. Aquests abats foren els responsables de la estabilització i creixement del nou orde, sobretot Esteve (abat entre el 1109 i 1133) autor de la Carta Caritatis, considerada la norma fonamental dels cistercencs juntament amb l’Exordium Parvum. Una butlla del papa Pasqual II, de l’any 1100, posava Cîteaux sota la protecció de la Santa Seu.

Sant Robert de Molesme
Tela del segle XVII d'autor anònim
Monestir de Valbuena, Valladolid

Monjo cistercenc
Il·lustració de Chansonnier provençal (segle XIII)
Bibliothèque nationale de France

L'abadia de Cîteaux
Veuë de labbaye de Citeaux (1689)
Bibliothèque nationale de France

L'abadia de Cîteaux

Sant Bernat de Claravall
Gravat de Théodor Galle (1571-1633)
Bibliothèque nationale de France

L’any 1112 Bernat de Claravall ingressà a la comunitat de Cîteaux on va treballar en l’expansió de l’orde amb la fundació d’altres establiments, ell mateix va fundar el monestir Claravall el 1115 i va esdevenir el seu primer abat, càrrec que mantindria fins la seva mort el 1153 esdevenint una de les personalitats més importants de l’orde. El sistema organitzatiu i d’expansió dels cistercencs es basava en la creació de monestirs a partir de la casa “mare”, la qual tenia dret de visita sobre les seves fundacions. Una altra característica de l’orde és la celebració dels Capítols Generals a Cîteaux, casa que era jurídicament independent de la organització episcopal de l’Església. Les primeres fundacions de Cîteaux, a partir de les quals s’organitzà l’expansió del Cister, foren La Ferté (Saona i Loira, 1113), Pontigny (Yonne, 1114), Claravall (Aube, 1115) i Morimond (Alt Marne, 1115). Des de 1113 hom coneix l’existència de monges cistercenques i el primer monestir femení fou el de Tart (Costa d’Or). El Cister es va estendre amb molta rapidesa i a la mort de Bernat de Claravall (1153) les fundacions cistercenques superaven les 350 cases distribuïdes per tot Europa.

L'abadia de Pontigny (Borgonya)

Monjo cistercenc
Il·lustració de Historia de las institutuciones monásticas (1841)
Google Books

Abadia de Cadouin (Dordonya)

Abadia de Valmagna (Erau)

Pel que fa a la Península, les primeres fundacions cistercenques arribaren a mitjan del segle XII: des de Morimond i passant per Escaladieu (Alts Pirineus) es fundava el monestir de Fitero (Navarra), també els de Sacramenia (Segòvia), Valbuena (Valladolid), Huerta (Sòria), Veruela i Rueda (Saragossa), La Oliva (Navarra), entre altres. Des de Claravall es fundaren les cases de Moreruela (Zamora), Oseira (Ourense), Tarouca i Alcobaça (Portugal), entre altres. Des de Cîteaux es fundà també el monestir de Carracedo (Lleó). Pel que fa a Catalunya, cal esmentar les dues grans cases masculines, la de Santes Creus (Alt Camp) en el seu primer establiment de Valldaura, fundada des de La Grand Selva (Tarn i Garona, 1150) i la de Poblet (Conca de Barberà) que va arribar des de Fontfreda (Aude), alhora també “filla” de La Grand Selva, de la línia de Claravall. Aquestes dues abadies van impulsar també les seves pròpies fundacions: per part de Santes Creus les de Valldigna (València) i Altofonte (Sicília); i des de Poblet es van fundar Piedra (Saragossa), Benifassà (Castelló) i La Real de Mallorca. Cal afegir la gran casa femenina de Vallbona de les Monges, establerta des de Tulebras (Navarra). A més d’aquestes grans abadies, també hi van tenir cabuda altres monestirs de menor entitat, priorats i granges.

Monestir de Fitero (Navarra)

Monestir de Veruela (Saragossa)

Sant Bernat de Claravall
Mural del claustre
Monestir de Valbuena, Valladolid

En èpoques més recents els cistercencs, com els altres ordes, van passar per períodes de decadència per diferents causes, des d’episodis de pesta, el relaxament de costums, crisis polítiques, entrada dels abats comendataris, etc. L’organització de l’orde es va haver d’adaptar i les abadies es van anar deslligant de Cîteaux i organitzant-se en congregacions, com ara la de Castella o la de la Corona d’Aragó, les més properes. Si considerem el Cister com a resultat d’una reforma dels benedictins, també els cistercencs van donar pas a una escissió a la segona meitat del segle XVII amb el resultat de l'orde Cistercenc de l'Estricta Observança, més conegut com La Trapa, o trapencs.

Monestir de Poblet (Conca de Barberà)

Sant Feliu de Cadins (Alt Empodà)

Santa Maria de Valldaura (Berguedà)

La abadia de Senanca