En data indeterminada Alfons VII de Lleó i Castella va
patrocinar la fundació del monestir de Huerta i
possiblement l’any 1142 va arribar una comunitat de
monjos cistercencs de l’abadia
francesa de Berdoues (Gèrs) que es va establir
inicialment al lloc de Cántavos. El 1151 es va començar
a treballar en el seu trasllat a Huerta, cosa que no es
va fer realitat fins el 1162. El primer abat elegit en
el nou lloc fou Martín de Finojosa qui es va encarregar
de l’organització de la nova casa cistercenca i donar
impuls a la seva construcció i assentament. Arran de la
seva situació geogràfica, durant la segona meitat del
segle XIV el monestir va patir els efectes de la guerra
entre Pere el Cerimoniós i Pere del Cruel de Castella,
portant una època de decadència que es va allargar en el
segle següent i no va acabar fins el 1498 quan la casa
fou unida a la Congregación Cisterciense de Castilla, el
que va donar pas a una llarga època de prosperitat que
es reflecteix en noves construccions i la restauració
espiritual de la casa. |

Façana de
l'església de Santa María de Huerta |

Cistercencs
|
|
En el segle XVIII la seva situació va tornar a decaure i
la casa patí de les inestabilitats polítiques, a més
d’altres incidents, com ara unes inundacions que la van
afectar profundament. Ja al segle XIX la casa va passar
més trasbalsos amb la guerra del Francés, amb una
exclaustració temporal, i el Trienni Liberal. El cop
gairebé definitiu arribava amb l’exclaustració de 1835
que va portar el tancament del monestir fins la seva
recuperació molts anys després, el 1930. Malgrat totes
les vicissituds patides, el conjunt monumental de Huerta
és encara molt important i es conserva en millor estat
que la majoria d’altres centres monàstics que van tenir
una història paral·lela. |

Façana de
l'església
Fotografia de Juan Cabré Aguiló
Catálogo Monumental de España. Soria (1917) |