Façana de l'església
Alfons VII de Lleó i Castella va patrocinar la fundació del monestir de Huerta i possiblement l'any 1142 va arribar una comunitat de monjos cistercencs, procedents de l'abadia francesa de Berdoues (Gèrs) que es va establir inicialment al lloc de Cántavos. El 1151 es va començar a treballar en el seu trasllat a Huerta, cosa que no es va fer realitat fins al 1162.
Portal del recinte monàstic
El primer abat elegit en el nou lloc fou Martín de Finojosa, qui es va encarregar de l'organització de la nova casa cistercenca i donar impuls a la seva construcció i assentament. Arran de la seva situació geogràfica, durant la segona meitat del segle XIV el monestir va patir els efectes de la guerra entre Pere el Cerimoniós i Pere del Cruel de Castella, portant una època de decadència que es va allargar en el segle següent i no va acabar fins al 1498, quan la casa fou unida a la Congregación Cisterciense de Castilla, el que va donar pas a una llarga època de prosperitat que es reflecteix en noves construccions i la restauració espiritual del monestir.
En el segle XVIII la seva situació va tornar a decaure i va patir de les inestabilitats polítiques del territori, a més d'altres incidents, com ara unes inundacions que la van afectar profundament. Ja al segle XIX, el monestir va passar més trasbalsos amb la guerra del Francès, amb una exclaustració temporal, i el Trienni Liberal. El cop gairebé definitiu arribava amb l'exclaustració de 1835 que va portar el tancament del monestir fins a la seva recuperació molts anys després, el 1930. Malgrat totes les vicissituds patides, el conjunt monumental de Huerta és encara molt important i es conserva en millor estat que la majoria d'altres centres monàstics que van tenir una història paral·lela.
L'església des del sotacor
Nau central de l'església
Filiació de Huerta
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Retaule major (segona meitat del s. XVIII)
Obra de Félix Malo (1733-1779)
El cor i l'orgue del segle XVII
Nau lateral de l'església
Sotacor
Sepulcre de Rodrigo Jiménez de Rada (1170-1247),
abat del monestir i bisbe de Sigüenza
Escala en el transsepte
Retaule lateral
Decoració mural del presbiteri (finals del segle XVI)
Sagristia
Claustre
Galeria plateresca del claustre
Claustre
Claustre superior (primera meitat del segle XVI)
Galeria del claustre
Portal entre l'església i el claustre
Claustre
Portal del refetor
Refetor
Refetor
Refetor
Refetor
Refetor
Refetor
Cuina
Cuina
Celler
Refetor dels conversos
Refetor dels conversos
Claustre de l'hostatgeria
Els abats Martín de Finojosa
i Jiménez de Rada
Façana de l'església
Fotografia de Juan Cabré Aguiló
Catálogo Monumental de España. Soria (1917)
Claustro del monasterio de Huerta
Litografia publicada a España artística y monumental
- BANGO, Isidro G.; dir. (1998). Monjes y monasterios, el Císter en el medievo de Castilla y León. Junta de Castilla y León
- DIAGO, Máximo (2018). El monasterio de Santa María de Huerta entre los siglos XII y XVI, relaciones con Aragón y con los poderes nobiliarios regionales. Hispania Sacra, num. 70
- GARCÍA FLORES, Antonio (2023). Santa María de Huerta, monasterio cisterciense. Santa María de Huerta: Monasterio
- HERNANDO, José Luis (2002). Monasterio de Santa María de Huerta. Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Soria. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LÓPEZ DE GUEREÑO, M.ª Teresa (2007). Santa María de Huerta, panteón de la nobleza castellana. De arte, núm. 6
- PÉREZ VILLAMIL, Manuel (1875). Una visita al Monasterio de Huerta. Sigüenza: M. Pita
- ROMERO, Agustín; i altres (2005). Santa María de Huerta. Monasterio Cisterciense. Monasterio de Huerta
Al sud de la província, entre Calataiud i Medinaceli