Aquesta casa cistercenca fou fundada el 1135 des de l’abadia de Morimond (Alt Marne) gràcies a la donació d’unes terres per part del comte Bernard I d’Astarac, els primers monjos vinguts de l’abadia mare van arribar a Berdoues el 1137, quan les dependències del nou monestir ja estaven construïdes. El primer abat fou Aubert († c1153), durant el seu abadiat es van multiplicar les donacions a favor de la casa, que es van afegir a l’aportació inicial del comte Bernard.
Va gaudir d’una llarga època de prosperitat, establint diverses granges que hi depenien i ajudaven el seu manteniment. En la primera època, Berdoues va impulsar la creació d’altres abadies: el monestir de Valbuena a Valladolid (1143), l’abadia de Gimont, Gèrs (1143), el monestir de Huerta, Sòria (1144) i l’abadia d'Eaunes, Alta Garona (1150). El 1281, en època de l’abat Hug II, es va fundar la bastida (o vila nova) de Mirande amb la col·laboració del comte d’Astarac, en aquesta població de nova planta es va aixecar el castell comtal. Més endavant, el 1410, l’abadia de Berdoues, amb el suport dels comtes va aconseguir de l’antipapa Joan XXIII la creació del bisbat de Mirande en detriment del d’Aush, deixant l’abadia com a futura seu episcopal i l’abat amb el títol de bisbe. El projecte va generar una forta oposició i el 1413 el mateix papa va revocar la decisió.
Filiació de Berdoues
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Al segle XVI, el monestir passava per una època de decadència causada per les inestabilitats que va patir el país i el comtat d'Astarac en particular. El 1539 estava governat pel primer abat comendatari, Jean de Bazillac. La casa va subsistir fins a la Revolució, el 1790 fou suprimida i els monjos es van dispersar, el lloc va resultar saquejat, perdent-se el que encara quedava de l'arxiu i biblioteca, a més dels béns mobles. El 1792 es va vendre i va servir de pedrera, durant el primer quart del segle XIX es va enderrocar l'església i altres dependències. El claustre del segle XIII es va desmuntar i vendre, una part es va poder recuperar el 2003 conformant un conjunt de peces que contenen elements d'altres procedències.
- BALAGNA, Christophe (2004). Les vestiges de l’abbaye cistercienne de Berdoues. Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France, vol. 64
- BALAGNA, Christophe (2010). Quelques remarques sur les éléments sculptés du fonds lapidaire de l’ancienne abbaye cistercienne de Berdoues (Gers). Bulletin de la Société archéologique du Gers
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CAZAURAN, Jean Marie (1905). Cartulaire de Berdoues. La Haye, Nijhoff
- DEGERT, A. (1935). Berdoues. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 8. París: Letouzey et Ané
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Berdoues és al sud-oest d'Aush