Abadia i priorat de Saint-Orens d'Aush
Prieuré de Saint-Orens d'Auch / Saint-Jean-de-l'Aubépine / Orientius
(Aush / Auch, Gèrs)
Les restes d'aquest antic monestir estan situades a la riba del riu Gèrs al seu pas per Aush, a la part baixa de la ciutat. Inicialment, era una església d'època paleocristiana dedicada a sant Joan (Saint-Jean-de-l'Aubépine) on, a partir del segle IV, es van aplegar els primers bisbes d'Aush. Un d'aquells bisbes fou Orenç, personatge que caldria situar entre els segles IV i V que després de practicar l'eremitisme en un indret isolat (Saint-Orens de Lavedan), fou elegit bisbe d'Aush.
A la seva mort, fou enterrat en aquesta església de Saint-Jean on ja hi havia una necròpolis amb els sepulcres d'altres personatges il·lustres com ara els sants Luperc i Taurí, aquest darrer, bisbe de l'antiga diòcesi d'Eusa. Al voltant de la tomba de sant Orenç, on es venerava, es va aplegar una comunitat que tenia cura del lloc i era seguidora de la regla de Sant Agustí, l'església va adoptar l'advocació de Saint-Orens. Al segle IX el lloc fou destruït per invasions normandes i sarraïnes. Mentrestant, es va aixecar una nova catedral (Notre-Dame) en un indret més elevat i Saint-Orens va perdre el caràcter episcopal. Cap al 960, el comte de Fesensac hi va fundar una abadia, adoptant la regla de Sant Benet, aquesta intervenció comtal va actuar en detriment dels lligams que mantenia amb l'arquebisbat d'Aush.
Aquest distanciament va afavorir la nova vinculació amb Cluny i l’afiliació a aquella casa borgonyona com a priorat seu, formalitzada el 1068. Segurament això li va donar un nou impuls constructiu i el 1075 es consagrava la nova església monàstica. El 1587 la casa fou víctima de les guerres de Religió, que va agreujar de decadència que ja patia i que va portar a la seva secularització el 1739. El 1609 s’havien traslladat unes relíquies de sant Orenç a la catedral d’Osca. El que quedava del ruïnós priorat es va vendre després de la Revolució i es van enderrocar bona part de les seves estructures, ara només queden algunes restes.
Il·lustració de la La Cosmographie universelle de tout le monde
Belleforest (1575)
Bibliothèque nationale de France
Segons l'Armorial général de France (s.XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BALAGNA, Christophe (2020). Autour du chapiteau roman provenant de Saint-Orens d’Auch, nouvel éclairage sur un grand monument médiéval de Gascogne centrale. Actes de la 8e journée de l’Archéologie et de l’Histoire de l’Art d’Ornézan
- BASCLE-DE-LAGRÈZE, Gustave (1847). Vie de St Orens. Pèlerinage à St-Orens de Lavedan. Pau: Vignancour
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUGELES, Louis-Clement de (1746). Chroniques ecclésiastiques du diocèse d’Auch. Tolosa de Ll.: Robert
- CANÉTO, François (1873). Prieuré de Saint-Orens d'Auch. Aush: Foix
- DURAN GUDIOL, Antonio (1955). San Oriencio, obispo de Auch. Argensola Núm. 21
- POLGE, M. H. (1951). Saint-Orens d'Auch. Bulletin de la Société archéologique, du Gers. Any 52
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
A la part baixa d'Aush, a la riba del Gèrs