Thomas Allom (1840)
Bibliothèque municipale de Toulouse
Couvent des Cordeliers d'Auch / Franciscans d’Aush
(Aush / Auch, Gèrs)
Els franciscans van arribar a Aush cap al 1255, en aquesta època es van fer algunes compres per poder bastir la casa, situada extramurs. El 1259 el papa Alexandre IV aprovava l’establiment, de totes maneres la construcció del convent s’hauria fet, en la seva major part, durant el segle XIV. El 1585, les seves dependències estaven en perill a causa dels estralls causats per les guerres de Religió, la decadència es va allargar en el temps, tot i que consta que en el segle XVIII es van portar a terme algunes obres. Amb la Revolució, les dependències conventuals es van vendre, mentre que l’església i el claustre passava a ser de propietat pública. El 1843 es va enderrocar una part del claustre, ara aquest es conserva parcialment, i també la sala capitular.
- POLGE, Henri (1950). L'ancien couvent des Cordeliers d'Auch. Bulletin de la Société archéologique du Gers. Any 51
Couvent des Jacobins d’Aush / Saint-Laurent / Dominics d’Aush
(Aush / Auch, Gèrs)
Els frares dominics van arribar a Aush l’any 1386, passant a ocupar una casa propietat d’aquest orde. El lloc no era l’idoni per a la seva activitat i el 1409 es van traslladar a l’església de Saint-Laurent que estava situada prop del priorat de Saint-Orens. Al segle XVII es va reedificar, la façana de l’església és d’aquesta època. Després de la Revolució i clausura del convent, el lloc es va convertir en el Museu des Jacobins, ara Museu des Amériques.
- BRUGELES, Louis-Clement de (1746). Chroniques ecclésiastiques du diocèse d’Auch. Tolosa de Ll.: Robert
- DELLAS, M. (1894). Les Jacobins à Auch. Revue de Gascogne, Vol. 35
- LAFFOURGUE, Prosper (1851). Histoire de la ville d'Auch depuis les Romains jusqu'en 1789. Vol. 2. Aush: Brun
- ROHAULT DE FLEURY, Georges (1903). Gallia Dominicana. Les couvents de St. Dominique au Moyen Âge. Vol. 1. París
Il·lustració de La Guienne Historique et Monumentale
Col·lecció particular
Monestir premonstratenc fundat el 1135 a iniciativa de l'arquebisbe d'Aush amb el suport de la noblesa local. La comunitat es va formar amb l'ajuda de l'abadia de Saint-Martin de Laon (Aisne). Inicialment era un monestir doble, però aviat les canongesses es van traslladar a Goujon. Hom considera La Casedieu com l'abadia mare de tota la circaria de Gascunya i per aquest motiu va tenir molta relació amb el monestir de les Avellanes (Noguera). Fou suprimida el 1790 i es va destruir en la seva pràctica totalitat, només resten alguns vestigis in situ, a més d'altres elements dispersos, com ara capitells.
- ABADIE, Stéphane (2016). Un temporel monastique dans l’espace médiéval gascon, l’abbaye prémontrée de la Casedieu (Gers), XIIe-XVIe s. Tesi doctoral. Université Toulouse le Mirail - Toulouse II
- ARDURA, Bernard (1993). Abbayes, prieurés et monastères de l'ordre de Prémontré. Nancy: Presses U. de Nancy
- BALAGNA, Christophe (2004). A la redécouverte d’un important édifice médiéval de Gascogne centrale, l’ancienne abbaye de La Case-Dieu (Gers). Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France, vol. 64
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUGELES, Louis-Clement de (1746). Chroniques ecclésiastiques du diocèse d’Auch. Tolosa de Ll.: Robert
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Abadia de Sainte-Marie de Boulaur / Boulauc
(Boulaur / Bonlau, Gèrs)
El priorat fontevrista de Boulaur es va fundar al voltant de l'any 1140 amb la intervenció de Peronella de Chemillé († 1149), primera abadessa de Fontevraud (Maine i Loira), l'arquebisbe d'Aush i el comte Sanç de la casa d'Astarac, protectora d'aquest priorat. La primera prioressa fou la comtessa d'Astarac, vídua i nora del comte Sanç.
En pocs anys, aquesta casa va aconseguir reunir un ampli patrimoni que permetia mantenir les dues comunitats, femenina i masculina, que l'ocupaven, tal com era costum en l'orde de Fontevraud. La condició de monestir doble es va conservar fins al segle XV, després només es mantindria la branca femenina. No es disposa d'informació rellevant a causa de la pèrdua dels arxius. Fou exclaustrat durant la Revolució (1792), es van perdre les propietats i el mateix monestir va passar a mans de particulars. Les monges fontevristes encara van poder tornar al monestir, però de forma precària, amb expulsions temporals, fins al 1940. El 1949 hi va arribar una nova comunitat cistercenca, que el 1998 fundaria el monestir de Sainte-Marie de Rieunette (Aude).
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CASSASSOLES, Ferdinand (1859). Monographie du Couvent de Boulauc dans le canton de Saramon (Gers). Auch: Foix
- PRIN, Maurice (1980). Le prieuré Sainte-Marie de Boulaur. Revue de Comminges, vol. XCIII. Saint-Gaudens
Monastère Notre-Dame de Brouilh / Le Brouilh / Brolium / Broglio
(Le Brouilh-Monbert / Lo Brolh, Gèrs)
El monestir fontevrista de Brouilh fou fundat al voltant de l'any 1140 gràcies al suport de Guillaume II d'Andozile, arquebisbe d'Aush, i de Bernard III, comte d'Armanyac, amb la col·laboració d'altres personalitats locals de l'època. Com era comú en les cases de l'orde de Fontevraud, es tractava d'un establiment doble, amb una comunitat femenina i una altra d'homes.
En els anys següents les priores de Brouilh van continuar acceptant béns i rendes de la noblesa, cosa que va permetre el seu desenvolupament. Al segle XV s'esmenta un prior, en aquesta època encara era un monestir doble, condició que hauria perdut al voltant de l'any 1500, tot i mantenir un clergue del mateix orde pel servei de la comunitat femenina i de la parròquia, condició que va tenir l'església prioral fins que, el 1538, es va aixecar una església per les funcions al servei de la població. El 1569, la casa fou saquejada i enderrocada en el decurs de les guerres de Religió, moment en el qual es va perdre l'arxiu. Tot i això, la casa es va mantenir activa fins a les acaballes del segle XVII.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CASSASSOLES, Ferdinand (1859). Monographie du Couvent de Boulauc dans le canton de Saramon (Gers). Auch: Foix
- PRIN, Maurice (1980). Le prieuré Sainte-Marie de Boulaur. Revue de Comminges, vol. XCIII. Saint-Gaudens
Commanderie d’Abrin
(Castelnau-sur-l'Auvignon / Castèthnau d'Auvinhon, Gèrs)
La comanda hospitalera d’Abrin fou fundada l’any 1195 per Odó, vescomte de Lomanha, en endavant l’establiment va rebre protecció dels senyors de Firmacon, de la mateixa casa del fundador. Joan de Lomanha, i senyor de Firmacon († c1365), va demanar ser enterrat a la capella d’Abrin, lloc de sepultura de la seva família. Poc després de la fundació, Abrin fou unit a la comanda de Sainte-Christie i més endavant a La Cavalerie. En el decurs de les guerres de Religió, el 1590, fou atacat i saquejat i va quedar en decadència, pràcticament, l’església només mantenia les funcions parroquials. El títol de comanador va perdurar fins a la revolució i el seu territori va donar pas a la comuna d’Abrin, el 1835 integrada a la de Castelnau-sur-l'Auvignon.
- DAUGE, S. (1921). La Commanderie d'Abrin. Bulletin de la Société archéologique du Gers. Any XXII. Aush
- DU BOURG, Antoine (1883). Histoire du grand prieuré de Toulouse. Tolosa de Ll.: Sistac
- MAUQUIÉ, Ferdinand (1907). Les suzerains de Fimarcon. Aush: I. Centrale
Dominicaines de Pont-Vert / Dominiques de Condòm / Pontis-Viridis
(Condòm / Condom, Gèrs)
La fundació d'aquest monestir de dominiques fou obra de Vianne de Gontaut-Biron i es va materialitzar l'any 1280. Anteriorment, el 1261, ella mateixa havia organitzat l'arribada a Condòm dels frares dominics i havia aixecat el seu convent, ara desaparegut. Poc abans de la mort, Vianne va fundar aquest monestir femení, que va poblar amb monges vingudes del monestir de Prolha (Aude), fundat el 1206 pel mateix sant Domènec i que gaudia de gran prestigi. Aquesta casa era coneguda com a monestir de Pont-Vert i també amb el nom de Prouillan, a causa dels seus orígens.
Il·lustració de Gallia Dominicana
La fundadora va morir el mateix any de 1280, i les primeres monges van arribar a Condòm tres anys després, quan la construcció del monestir ja estava prou avançada. Hi ha escassa informació d'aquesta casa a causa de l'atac que va patir el monestir i la resta de la ciutat, l'any 1568, quan es va perdre l'arxiu. A causa de l'atac, entre els anys XVII i XVIII es va reconstruir el conjunt monàstic. La casa va tenir continuïtat fins a la Revolució, quan fou convertida en caserna fins que, el 1819, va passar a mans particulars i fou enderrocat. El 1892 el lloc fou ocupat per una comunitat de carmelites procedent de Narbona, que hi va residir fins que foren expulsades, el 1901.
- BOURGEAT, Ch. (1956). Condom. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 13. París: Letouzey et Ané
- DOUAIS, Célestin (1885). Les Frères prêcheurs en Gascogne au XIIIe et au XIVe siècle. Chapitres, couvents et notices. París: Champion
- GARDÈRE, J.; i altres (1904). Le Couvent des Dominicaines de Prouillan ou de Pont-Vert à Condom. Bulletin de la société archéoloquique du Gers, any 5. Aush
- ROHAULT DE FLEURY, Georges (1903). Gallia Dominicana. Les couvents de St. Dominique au Moyen Âge. Vol. 1. París
- TAMIZEY DE LARROQUE, Philippe (1865). Une méprise de M. l’abbé Berrère au sujet d’une bienfaitrice des dominicains de Condom. Revue d'Aquitaine, vol. IX
Monastère de Saint-Gény de Lectoure / S. Genii
(Lectoure / Leitora, Gèrs)
Monestir fundat l’any 980 per Guillem Sanç de Gascunya sobre una església preexistent, dedicada a Gény, un sant local dels segles III-IV. La casa, que estava vinculada amb l’abadia de Saint-Sever (Landes), es va desenvolupar amb la protecció del vescomtat de Lomanha. L’any 1059 el monestir fou incendiat i va quedar destruït, Saint-Sever no es va fer càrrec de la restauració i el lloc va passar a dependre del bisbat de Lectoure tot i mantenir el patrocini vescomtal. El 1074, les restes del monestir foren confiades a l’abadia de Moissac (Tarn i Garona), que es va fer càrrec de la reconstrucció i va esdevenir un petit centre cluniacenc que mantenia l’església a càrrec seu.
- AUBERT, R. (1984). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 20. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- MUSSOT-GOULARD, Renée (1981). Le monastère de Saint-Géni de Lectoure aux environs de l'an 1000. Annales du Midi, vol. 93
Église Saint-Austrégésile de Mouchan / Moishanum
(Mouchan / Moishan, Gèrs)
L’església de Saint-Austrégésile de Mouchan és el que resta d’un antic priorat, o deganat, cluniacenc depenent del priorat de Saint-Orenç d'Aush. La casa estava dedicada inicialment a Saint-Pierre, però quan es va bastir l’església actual, a finals del segle XI i començament del XII, van arribar relíquies de sant Austregesil de Bourges i actualment porta aquesta advocació. La casa va patir els efectes de les guerres, primer la dels Cent Anys i després les de Religió, en aquest darrer moment l’edifici de l’església va patir greus destruccions. En la darrera època, el degà d’aquesta casa residia a Aush. Les dependències priorals s’han perdut.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CABANOT, Jean (1978). Gascogne romane. Zodiaque: La nuit des temps
- DENIFLE, Heinrich (1899). La désolation des églises en France pendant la Guerre de cent ans. Vol. 2. París: Picard
- DURLIAT, Marcel (1970). Congrès Archéologique de France. 128 S. Gascogne. París: S. F. Archéologie
- MARBOUTIN, J. R. (1910). L'église de Mouchan. Bulletin de la Société archéologique du Gers. Any 11. Aush
Abbaye de Bouillas / Bouilhas / Portaglonium
(Pauilhac / Paulhac, Gèrs)
La fundació de l’abadia cistercenca de Bouillas va començar amb la cessió del lloc de Portaglonium, efectuada per Ardouin, senyor de Bouillas, l’any 1125. En aquella data es va formalitzar la donació a favor del Cister dels terrenys per portar endavant l’empresa, representada per un monjo de l’abadia de Gondon (Òlt i Garona).
Filiació de Bouillas
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia d'Escaladieu (Alts Pirineus) / 1137
Abadia de Bouillas (Gèrs) / 1150
En una altra donació, feta l'any 1141 per Bernard-Aynard de Sauzède, on s'esmenta l'abat Galind, hi va intervenir l'abadia d'Escaladieu (Alts Pirineus), que seria la que finalment afiliaria la nova casa de Portaglonium, o Bouillas. L'assentament definitiu de la comunitat s'hauria efectuat el 1150, data acceptada tradicionalment com la de fundació. L'any 1477 fou nomenat el primer abat comendatari, Bertrand de Roquelaure. L'any 1567 la casa fou saquejada i va estar en mans dels hugonots fins a l'any 1569, el que va obligar a la seva reconstrucció. Va mantenir-se activa fins a la Revolució, el 1791 la comunitat, que només tenia quatre membres es va dispersar i el lloc va passar a mans de particulars, el 1828 es va procedir a la demolició sistemàtica del monestir, aprofitant la pedra per a altres obres, només es van salvar dues construccions que flanquejaven el pati d'entrada del recinte monàstic.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BOURGEAT, Charles (1953-55). L'abbaye de Bouillas. Bulletin de la Société archéologique du Gers. Vols. LIV-LVI. Aush
- BRUGELES, Louis-Clement de (1746). Chroniques ecclésiastiques du diocèse d’Auch. Tolosa de Ll.: Robert
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard