Abadia de Notre-Dame de Flaran
Abbaye de Flaran / Flaranum / Floriano
(Valence-sur-Baïse / Valença de Baïsa, Gèrs)
Aquesta casa cistercenca es va fundar el 1151 des de l'abadia d'Escaladieu (Alts Pirineus), amb la intervenció dels senyors de Flaran. Seguidament, el nou establiment monàstic es va beneficiar d'una llarga sèrie de donacions de tota mena que van contribuir al seu desenvolupament i esplendor. A més de gaudir de privilegis atorgats pels papes anteriorment, el 1247 Innocenci IV va posar la casa sota la seva protecció.
Durant el període bèl·lic del segle XIV, el monestir en va patir les conseqüències, perdent fins i tot la vida regular. Un cop superats els conflictes, es va poder restaurar i fortificar el conjunt monàstic. Però després encara es va veure afectat per les guerres de Religió, el 1569 fou saquejat, l'església incendiada, el claustre enderrocat i els arxius perduts, molts monjos van morir i altres van poder fugir. L'any següent començava la reconstrucció. L'adopció del règim comendatari no va ajudar la recuperació, la decadència es va anar accentuant durant dècades, malgrat tot, durant el segle XVIII es van poder impulsar algunes obres de reparació.
Quan va arribar la Revolució, només tenia tres monjos, la casa es va suprimir i el 1791 es va posar a la venda. El claustre fou adquirit per un antiquari, però al darrer moment es va poder evitar la seva pèrdua a canvi del portal de l'església, que més endavant seria recuperat. Un darrer episodi luctuós fou l'incendi provocat que va patir el 1970 quan el seu propietari pretenia cobrar de l'assegurança. Arran d'això, es va instar la seva expropiació, passant a propietat pública el 1972. Ara el conjunt està restaurat i és accessible al públic. L'abadia té una bella església cistercenca de tres naus, amb transsepte. La capçalera consta de cinc absis semicirculars, la part més antiga de l'edifici. El central és més gran i remata la nau central. La façana occidental conserva el portal de mig punt sobre el qual s'aixeca una parella de finestres també romàniques i un rosetó a la part més alta. El conjunt és del segle XIII.
El claustre es troba al nord de l'església, de planta rectangular, conserva una part gòtica que hauria substituït una construcció romànica anterior. A causa dels episodis bèl·lics, aquell claustre gòtic es va perdre en part i fou restaurat al segle XVI, d'una manera força simple. A continuació del transsepte nord es troba l'armarium i la sagristia, i més enllà una bella sala capitular rectangular amb quatre columnes centrals. La seva façana consta d'un ampli portal amb dos finestrals, tot el conjunt amb arcs de mig punt. Sobre aquestes dependències es troba el dormitori, profundament restaurat al segle XVIII i que comunica amb el transsepte de l'església per una escala, tret característic dels monestirs cistercencs. Es conserven també altres dependències de menor entitat, cuines, etc.
Filiació de Flaran
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia d'Escaladei (Alts Pirineus) / 1137
Abadia de Flaran (Gèrs) / 1151
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BENOUVILLE, Pierre; LAUZUN, Philippe (1890). L'Abbaye de Flaran, en Armagnac, description et histoire. Aush: Balguerie
- DIMIER, M.-A. (1971). Flaran. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 17. París: Letouzey et Ané
- DURLIAT, Marcel (1970). Abbaye de Flaran. Congrès Archéologique de France. 128 S. Gascogne. París: S. F. Archéologie
- DURLIAT, Marcel (1994). Visiter l’abbaye de Flaran. Sud-Ouest
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard