Abadia de Notre-Dame de Flaran

Durant el període bèl·lic del segle XIV, el monestir en va patir les conseqüències, perdent fins i tot la vida regular. Un cop superats els conflictes, es va poder restaurar i fortificar el conjunt monàstic. Però després encara es va veure afectat per les guerres de Religió, el 1569 fou saquejat, l'església incendiada, el claustre enderrocat i els arxius perduts, molts monjos van morir i altres van poder fugir. L'any següent començava la reconstrucció. L'adopció del règim comendatari no va ajudar la recuperació, la decadència es va anar accentuant durant dècades, malgrat tot, durant el segle XVIII es van poder impulsar algunes obres de reparació.

El claustre es troba al nord de l'església, de planta rectangular, conserva una part gòtica que hauria substituït una construcció romànica anterior. A causa dels episodis bèl·lics, aquell claustre gòtic es va perdre en part i fou restaurat al segle XVI, d'una manera força simple. A continuació del transsepte nord es troba l'armarium i la sagristia, i més enllà una bella sala capitular rectangular amb quatre columnes centrals. La seva façana consta d'un ampli portal amb dos finestrals, tot el conjunt amb arcs de mig punt. Sobre aquestes dependències es troba el dormitori, profundament restaurat al segle XVIII i que comunica amb el transsepte de l'església per una escala, tret característic dels monestirs cistercencs. Es conserven també altres dependències de menor entitat, cuines, etc.