Abadia d'Escaladieu
Abadia d’Escaladei / Abbaye de l'Escaladieu / Escale-Dieu / Lescaledieu / Scala Dei
(Bonnemazon, Alts Pirineus)
Aquesta abadia cistercenca fou fundada l'any 1136 des del monestir Morimond (Alt Marne), el seu origen cal cercar-lo al sud de l'establiment actual, a Gripp (Cabadur), on un grup de religiosos s'hi havia aplegat cap al 1130. Des del seu inici l'abadia va estar sota la protecció dels comtes de Bigorra, encapçalats per Pere de Marsan († 1163) que li feren diverses donacions. Entre els seus dominis, des del 1140 disposaven d'uns terrenys més adequats per a la vida monàstica, on es van traslladar el 1142.
En el nou lloc d’Escaladei (Escaladieu) hi van consagrar una església el 1160, dedicada a Notre-Dame, a la seva consagració hi va assistir la comtessa Beatriu III (1128-70), la seva benefactora. La comtessa Peronella fou també una gran protectora de l’abadia, que va beneficiar amb donacions considerables, quan va morir, fou enterrada a l’abadia. Escaladieu va impulsar la creació d’altres establiments monàstics, Bouillas i Flaran (Gèrs), Fitero i La Oliva (Navarra), Veruela (Saragossa), entre d’altres. El segle XIV va representar l’època d’esplendor d’aquest establiment, tot i que la guerra dels Cent anys la va afectar amb una ocupació militar el 1373, però els soldats respectaren el lloc.
Al segle XVI l’abadia va passar a estar governada per abats comendataris, a més es va veure afectada per un saqueig sofert el 1518 i encara, el 1567, el lloc fou ocupat i altre cop saquejat i incendiat. Al segle XVII, la casa va patir casos de relaxament dels costums i insubordinacions que van degenerar en episodis d’enfrontaments armats. Per un altre costat, a finals del segle XVII i començament del XVIII es van portar a terme importants obres de reconstrucció. La Revolució va significar el cop de gràcia per un establiment que ja es trobava en una delicada situació. El 1793 fou venut, el 1830 el claustre fou desmuntat i també venut, així com d’altres elements transportables. Des del 1997 és de propietat pública, que té cura de la seva conservació i restauració.
Absidioles laterals
El transsepte amb el portal
del dormitori, tapiat
L'església actual és el resultat de les modificacions sofertes per l'edifici primitiu consagrat en 1160. És una construcció de nau única, amb capelles laterals entre contraforts, unides entre elles per un passadís. La capçalera es va perdre, l'absis principal desaparegut era rectangular, com les absidioles laterals que s'obren al creuer. Des d'aquí una escala, ara perduda, pujava fins al dormitori monacal, tal com caracteritza les construccions cistercenques.
El claustre ha desaparegut, però encara es pot veure l’espai que ocupava, unes arcades al mur formen l’armarium, o biblioteca del claustre. La sala capitular és àmplia. Les voltes construïdes amb totxo estan suportades per quatre columnes amb capitells molt senzills, com els de la porta i els finestrals d’aquesta dependència. Les altres dependències o bé han desaparegut o han estat profundament transformades en els segles XVII i XVIII.
L'espai abans ocupat pel claustre
Filiació d'Escaladieu
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne)
Abadia d'Escaladieu (Alts Pirineus) / 1137
Monestir de Fitero (Navarra) / 1141
Monestir de Monsalud (Guadalajara) / 1141
Monestir de Sacramenia (Segòvia) / 1142
Monestir de Veruela (Saragossa) / 1146
Monestir de La Oliva (Navarra) / 1150
Abadia de Bouillas (Gèrs) / 1150
Abadia de Flaran (Gèrs) / 1151
Monestir de Bujedo (Burgos) / 1172
Il·lustració de Jean-François Samazeuilh, 1834
Bibliothèque Rosalis (Toulouse)
L'armarium
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
L'abadia del segle XVII i XVIII
L'abadia del segle XVII i XVIII
Cel·les al dormitori
Escut de l'abadia
- BASCLE DE LAGRÈZE, Gustave (1863). Histoire religieuse de la Bigorre. París: Hachette
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CÉNAC-MONCAUT, M. (1856). Voyage archéologique et historique dans l'ancien comté de Bigorre. Tarbes: Telmon
- COLOMEZ, Abbé (1886). Histoire de la provence & comté de Bigorre. París Champion
- DIMIER, M.-A. (1963). L’Escale-Dieu. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- FORISSIER, Marc (1947). L’abbaye cistercienne de l’Escaladieu (Hautes-Pyrénées). Tarbes: Albret
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 1. Lió: L. Anisson
- MARBOUTIN, Jean-R.(1933). L'abbaye cistercienne de Lescaledieu (Hautes-Pyrénées). Bulletin Monumental, vol. 92
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Al sud-oest de Tarba