Més enllà d'una referència a una ocupació eremítica anterior, que no s'ha pogut confirmar, les primeres notícies que hom té d'aquest monestir daten de l'any 1144, en una donació de caràcter fundacional efectuada per Alfons VII a la comunitat que l'ocupava, seguidora en aquell moment de la regla de Sant Benet. No està massa clara la data en què la casa va entrar a l'òrbita cistercenca.
El 1147 li fou donat el lloc de Armedilla (Valladolid) que més endavant esdevindria el monestir jerònim de Nuestra Señora de la Armedilla, en aquella donació s'esmenta que els monjos de Sacramenia treballaven amb les seves mans, el que ha fet pensar que ja estava ocupat pel Cister. La confirmació documental de la seva condició cistercenca no es troba fins a l'any 1179, en una butlla d'Alexandre III. Malgrat que va resultar beneficiada amb nombroses donacions de béns, drets i rendes, en el segle XIII el monestir es trobava en decadència. A la segona meitat del segle XV fou assaltat per Pedro de Luna, senyor de Fuentidueña, que el va saquejar i poc després, el 1481, es va integrar a la Congregació de Castella.
El 1674 va ser víctima d'un incendi, el que va obligar a portar a terme importants obres de reparació. Ja al segle XIX, el monestir va ser víctima dels infortunis de l'època, amb una primera exclaustració a causa de la guerra del Francès i una segona durant el Trienni Liberal, a causa de la qual, el 1823 la casa es trobava en un estat lamentable. El 1835 la desamortització va acabar definitivament amb la comunitat monàstica, el conjunt va passar a mans particulars excepte l'església que va esdevenir parroquial, així i tot, aquesta es va dividir i una part es trobava en ruïnes.
Imatge de Wikimedia
La història d'aquest monestir continua amb la seva ruïna progressiva i el desgraciat episodi de la venda de les seves pedres l'any 1925 i el seu trasllat als Estats Units on una sèrie d'esdeveniments, entre els quals la depressió de 1929, va fer que les caixes amb les pedres procedents del monestir desmuntat restessin emmagatzemades durant molts anys. El 1951 van canviar de propietari i des del 1964 el claustre, juntament amb altres dependències i peces d'altres indrets, formen part del Monastery of St. Bernard of Clairvaux Church, a Miami.
Filiació de Sacramenia
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Morimond (Alt Marne) / 1115
Abadia d'Escaladieu (Alts Pirineus) / 1137
Monestir de Sacramenia (Segòvia) / 1142
Fotografia del Catálogo monumental de la Provincia de Segovia
Fotografia de RossbetReynet, a Wikimedia
Fotografia de Rolf Müller, a Wikimedia
Fotografia de Casingrid, a Wikimedia
- CABRERA, Emilio (1975). En torno a la fundación del monasterio de Sacramenia. Estudios Segovianos, núm. 79-81
- CARRETE, Juan; coord. (1991). Segovia cisterciense. Segovia: S. María y S. Vicente el Real
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2007). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Segovia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 1. Lió: L. Anisson
- MARTÍN POSTIGO, Mª de la Soterraña (1979). “Santa María de Cárdaba”, priorato de Arlanza y granja de Sacramenia. Estudios y Documentos, núm. 40
- MERINO, José Miguel (1978). El exilio del monasterio de Santa María de Sacramenia. Estudios segovianos, núm. 85
- MERINO, José Miguel (2003). El monasterio de Santa María de Sacramenia. Segòvia: RAHA San Quirce
- QUINTANILLA, Mariano (1952). Monasterio de Sacramenia. Estudios segovianos, núm. 10-12
- TORRES BALBÁS, Leopoldo (1944). El Monasterio bernardo de Sacramenia (Segovia). Archivo español de arte, núm. 18
A llevant de la població de Sacramenia