Monestir de Nuestra Señora de La Armedilla
Santa María de La Armidiella
(Cogeces del Monte, Valladolid)
L’origen del monestir està relacionat amb la miraculosa troballa en aquest lloc d’una imatge de la Mare de Déu. Aquell preuat objecte es venerava en la cova on s’havia descobert, a causa de la devoció que va despertar, hom van anar edificant algunes dependències pel servei del seu culte.
L’any 1147, el lloc fou donat als cistercencs de Sacramenia (Segòvia), potser amb la finalitat que s’hi establissin, cosa que no sembla que s’arribés a fer mai, potser els cistercencs únicament hi mantingueren una granja, entitat força comuna en aquest orde. L’any 1401, quan tot fa pensar que els cistercencs ja no tenien cap relació amb el lloc, la casa de la Armedilla fou lliurada per Ferran d'Antequera als jerònims de la Mejorada d’Olmedo (Valladolid). El 1402 en van prendre possessió i el 1405 el papa Benet XIII va autoritzar la construcció de la nova casa.
Els jerònims, amb la protecció dels ducs d’Alburquerque, van aixecar el nou monestir sobre les antigues construccions, es conserven restes importants de la cova i primera església, tot i que es va modificar posteriorment. En el segle XVI va començar una nova etapa constructiva, especialment pel que fa a la construcció d’una església, aixecada durant el primer quart d’aquell segle, el 1552 es va traslladar la imatge de la Mare de Déu a aquest nou temple. Els ducs d’Alburquerque també disposaven d’un palau en el recinte monàstic, ara pràcticament desaparegut.
Façana de l'església
Antiga cova i cripta
A causa de l’ocupació francesa, el 1809, la comunitat va haver de deixar el monestir que va quedar sense activitat fins al retorn dels monjos, el 1814. Una segona exclaustració temporal, el 1820, va tornar a afectar la casa i el seu patrimoni, però encara es va recuperar i subsistí fins a la desamortització definitiva, quan va quedar abandonat i el seu patrimoni es va acabar de perdre o dispersar. La imatge romànica de la Mare de Déu de la Armedilla encara es conserva a Cogeces del Monte, cap al 1822 el retaule major es va traslladar a l’església de Nuestra Señora del Manto, de Riaza (Segòvia). La portada de l’església es va traslladar a una casa senyorial de Valladolid.
L'església
Restes del claustre
Cadira del cor (c1517)
Museo Nacional de Escultura, Valladolid
Retaule major, ara a Riaza
Fotografia de Malopez 21, a Wikimedia
- ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
- ANTÓN, Francisco (1942). Monasterios medievales de la provincia de Valladolid. Valladolid: Santarén
- AREVALILLO, Ismael (2018). Los jerónimos de la Armedilla, enclave cultural, económico y religioso. Estudios del Patrimonio Cultural, núm. 17
- CARCELLER, Pilar (2023). Los duques de Alburquerque y su especial relación con los monasterios de San Francisco de Cuéllar y Santa María de la Armedilla en el siglo XV. Archivo Ibero-Americano, núm. 296
- ESCRIBANO, Consuelo (2018). Sacralización del territorio…La investigación y actuaciones en torno al Monasterio de la Armedilla en Cogeces del Monte, Valladolid. El papel del Patrimonio en la construcción de la Europa de los Ciudadanos
- ESCRIBANO, Consuelo (2019). La Armedilla, historia de un monasterio jerónimo. Valladolid: Glyphos
- GARCÍA FLORES, Antonio (2000). La Iglesia del Monasterio Jerónimo de Santa María del Armedilla (Cogeces del Monte, Valladolid). Memoria ecclesiae, núm. 17
- GARCÍA FLORES, Antonio (2002). El Monasterio Jerónimo de la Armedilla (Cogeces del Monte, Valladolid): dispersión y pérdida de su patrimonio artístico, bibliográfico y documental. Iglesia y religiosidad en España, vol. 2
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Valladolid. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- LOSA, Roberto (2008). En torno a los orígenes del monasterio de Santa María de la Armedilla, Cogeces del Monte (Valladolid). Estudios del Patrimonio Cultural, núm. 0
- MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
- MONTALVILLO, Julia (2009). El Monasterio de Nuestra Señora de la Armedilla. Argaya, núm. 39
- REVUELTA, Josemaría (1982). Los jerónimos. Guadalajara: I. P. C. Marqués de Santillana
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la Orden de San Jerónimo. Vol. I. Madrid: Bailly Bailiére
El monestir és al nord de Cogeces del Monte, on pertany