Abans de la fundació de la casa cistercenca, en aquest lloc hauria existit un monestir benedictí, esmentat l’any 1088 i dedicat a sant Pere. La fundació cistercenca es va fer el 1147 gràcies a la iniciativa de la infanta Sancha Raimúndez, germana d’Alfons VII de Castella i Lleó. Per la fundació, Sancha va aportar l’antic monestir de San Pedro, i unes propietats a Santa María de Aborridos.
Una tradició, que actualment s’ha desestimat, deia que per la fundació, sant Bernat de Claravall hi va enviar un dels seus germans, Nivard de Claravall. El nom de la Santa Espina fa referència a una relíquia de la corona de Crist que s’hauria custodiat en aquest lloc i que alguns diuen que ja hi era abans de la fundació cistercenca. Aquesta casa tindria un ràpid desenvolupament i des d’aquí es van fundar altres monestirs de l’orde: Sandoval (Lleó, 1167) i Santa María de Valdeiglesias (Madrid, 1177).
En canvi, la construcció del monestir es va desenvolupar d’una manera més lenta, amb una primera època, des de l’arribada del Cister fins al segle XIII, després s’aniria ampliant i reconstruint algunes de les seves dependències, especialment després del seu ingrés a la Congregació Cistercenca de Castella. El 1731 va ser víctima d’un incendi que el va afectar en bona part. A partir de la desamortització va caure en l’abandó fins que fou recuperat com a granja agrícola, actualment és propietat de la Junta de Castilla y León, que hi continua l’activitat docent.
Filiació de La Espina
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Corredor entre els dos claustres
Segon claustre
Retaule major, procedent de l'abadia de Retuerta
Fotografia de Nicolás Pérez, a Wikimedia
Adoració dels pastors (1570-76)
Museu Marès de Barcelona
Visitació (1570-76)
Museu Marès de Barcelona
Anunciació (1570-76)
Museu Marès de Barcelona
Presentació de la Mare de Déu (1570-76)
Museu Marès de Barcelona
- ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
- ANTÓN, Francisco (1942). Monasterios medievales de la provincia de Valladolid. Valladolid: Santarén
- CALDERON, María Elena (2015). La legibilidad en la restauración arquitectónica de monasterios en Castilla y León: Santa María de Matallana y la Santa Espina. Trabajo Fin de Grado. ETSA Valladolid
- FERNÁNDEZ, Saturnino (2009). Monasterio de Santa María de la Espina. Argaya, núm. 39
- GARCIA FLORES, Antonio; i altres (1999). La capilla de los Vega en el monasterio de San Pedro de la Espina (siglos XV-XVII). Anuario del Departamento de Historia y Teoría del Arte, núm. 11
- GARCÍA FLORES, Antonio (2010). Arquitectura de la Orden del Císter en la provincia de Valladolid (1147-1515). Junta de Castilla y León
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Valladolid. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GUILLÉN ROBLES, F. (1887). El Monasterio de la Santa Espina. Madrid: Huérfanos
- GUTIÉRREZ, Antolín (1913). Un Rincón de Castilla, reseña histórica del Real Monasterio de Santa María de la Espina. Madrid: Ibérica
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LÓPEZ GARCÍA, José Miguel (1990). La transición del feudalismo al capitalismo en un señorío monástico castellano. El abadengo de La Santa Espina (1147-1835). Junta de Castilla y León
- MANRIQUE, Angel (1642). Cisterciensium Annalium, Vol. 2. Lió: L. Anisson
- PARRADO, Jesús María (2002). Antiguo partido judicial de Medina de Rioseco. Catálogo monumental. Diputación de Valladolid
- RUIZ, A. (1963). Sainte-Marie de l’Espina. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
A ponent de Valladolid