La guerra dels Cent Anys va afectar les finances de la casa, sobretot les seves granges. Això i una epidèmia de pesta va posar Claravall en una època de decadència, malgrat tot la seva influència no va deixar d’estendre’s; hom ha comptat les abadies “filles” en 167 en el moment de la mort del fundador (1153), més de 300 a començament del segle XIII, 530 al segle XVI i 800 en el moment de màxima expansió. La gran abadia aixecada a partir del 1135 (Claixaux II) fou modificada profundament a partit del 1708 amb la construcció de Clairvaux III obra que va respectar l’antiga església que es va conservar fins la Revolució. El 1792, ja sense comunitat el lloc passava a mans particulars fins que el 1808 fou comprat pel govern qui transformà el monestir en una presó, funció que encara manté en l’actualitat bé que les instal·lacions penitenciàries i els interns es van traslladar a unes de noves, al costat, el 1971.

L'abadia de Claravall

L'abadia de Claravall

La llarga època penitenciària de Claravall conforma una complexa història, amb personatges i esdeveniments singulars a causa del caràcter de presó de màxima seguretat per on hi han passat figures de la història moderna i contemporània. Les dependències monàstiques foren adaptades a la nova funció però s’ha conservat el gruix de les construccions excepte la gran església abacial, acabada el 1174, utilitzada després de la Revolució com a fàbrica de vidre i enderrocada (sembla que per negligència) a partir del 1809. D’època medieval es conserva el refetor i dormitori dels conversos, que més endavant esdevindria celler i magatzem de gra. Dins del volum de construccions de Clairvaux III cal destacar el refetor abacial, del segle XVIII, ara restaurat. Fora de Claravall també es conserven altres dependències de la casa, esglésies, granges, cellers i el col·legi de París.

L'abadia de Claravall

L'abadia de Claravall
Galeria superior de l'hostatgeria

Planta de la desapareguda església de Claravall
E. Collet imp. (Troyes). 1838
Bibliothèque nationale de France

Per administrar les explotacions agrícoles dels monestirs, els cistercencs van establir unes unitats locals que feien aquesta tasca i que estaven situades al voltant de l’abadia, en alguns casos a considerable distancia, segons la situació i caràcter de les terres que administrava. Aquestes unitats productives s’anomenen granges, mot que aplega el conjunt d’edificis agrícoles, la residència pels seus ocupants i el conjunt de terres (cultius, prats, boscos...) que hi depenien. Habitualment les granges es posaven sota la direcció de monjos conversos. A més d’aquestes granges, les abadies mantenien més enllà dels recintes monàstics i les terres immediates altres establiments, com ara cases urbanes, molins i centres d’activitat industrial, com ara les forges. Claravall va aplegar un important nombre d'aquests establiments, dels que es conserven alguns testimonis.

Celler de Claravall, a Dijon (Costa d'Or)

Celler de Colombé-le-Sec (Aube)

Col·legi dels Bernardins de París, fundat des de Claravall