|
Per
administrar les explotacions agrícoles dels monestirs,
els cistercencs van establir unes unitats locals que
feien aquesta tasca i que estaven situades al voltant de
l’abadia, en alguns casos a considerable distancia,
segons la situació i caràcter de les terres que
administrava. Aquestes unitats productives s’anomenen
granges, mot que aplega el conjunt d’edificis agrícoles,
la residència pels seus ocupants i el conjunt de terres
(cultius, prats, boscos...) que hi depenien.
Habitualment les granges es posaven sota la direcció de
monjos conversos. A més d’aquestes granges, les abadies
mantenien més enllà dels recintes monàstics i les terres
immediates altres establiments, com ara cases urbanes,
molins i centres d’activitat industrial, com ara les
forges. |
|
|
A
Colombé-le-Sec, a una dotzena de km al nord de l'abadia
de Claravall, es troba una de les granges més ben conservades
d'aquest monestir, el celler de Colombé-le-Sec, encara dedicat a la
vinya i el vi. Els cistercencs de Claravall s’hi van establir a
finals del segle XII després d’adquirir un ampli conjunt de terres
el 1194. El lloc ja estava en funcionament el 1202. Més endavant es
van anar ampliant les possessions del celler, que l’abadia va
mantenir fins la Revolució. El 1791 va passar a mans de l’Estat i
seguidament el va vendre per continuar la seva explotació. A mitjan
del segle XIX fou posat en valor i a començament del segle XX
inventariat i protegit, especialment la bodega de la part inferior,
un espai rectangular dividit en tres naus per dues files de cinc
columnes i cobert amb voltes seguint el model del refetor dels
conversos del monestir. A la part alta cal destacar-hi una capella
amb un bell finestral d’on procedeix un tríptic de Jean Bellegambe
(1509), venut al segle XX i ara al Metropolitan Museum de Nova York. |
Colombé-le-Sec
Dibuix del celler
Archives départementales de l'Aube, Troyes |
