La població d’Isle-Aumont es troba al sud de Troyes, es va formar al voltant d’un turó ocupat pràcticament ininterrompudament des d’època prehistòrica. En època merovíngia hi havia una petita església que des de finals del segle IV o començament del Vè és considerada com la seu d’un monestir. D’aquesta època hom hi va descobrir una gran necròpolis. A causa de les inestabilitats de l’època, la comunitat d’Isle-Aumont es va refugiar a l’abadia de Montier-la-Celle, més propera a la ciutat. Troyes i la seva regió foren assolades pels normands el 888-889 i l’antic monestir va desaparèixer. Un diploma de Carles el Calb esmenta l’Isle, entre les possessions de Montier-la-Celle.

Església d'Isle-Aumont
Sepulcres merovingis guardats a la nau romànica

Església d'Isle-Aumont
Presbiteri romànic amb les restes carolíngies a la part inferior

Al segle X es va reconstruir l’església i amb el pas del temps el turó fou ocupat per un castrum feudal, a finals del segle XII i començament del XIII el comte Teobald I de Navarra hi va aixecar el castell. El 1097, el comte Hug I de Xampanya va donar l’església de Saint-Pierre d’Isle-Aumont a l’abadia de Molesme (Costa d’Or) que hi va establir un priorat, hom considera Robert de Molesme con a fundador d’aquesta casa. Cap el 1104 el bisbe de Troyes va confirmar la fundació. Després d’aquell acte, durant el segle XII es va aixecar una nova església de tres naus, de la que es conserva l’absis i la nau central. La casa comtal de Xampanya va continuar protegint el priorat, les donacions a favor seu van permetre reconstruir les dependències priorals, al nord de l’església, entre aquesta i el castell.