|
L’origen
d’aquesta canònica està vinculat al personatge de sant
Llop bisbe de Troyes, nascut a la darreria del segle IV
i que la tradició el posa en contacte amb altres
personatges de l’època, com ara sant Germà d’Auxerre.
Hom el fa fundador d’una capella dedicada a la Mare de
Déu a la ciutat de Troyes. A la seva mort, el 479, Llop
fou enterrat a aquella capella, on més endavant s’hi va
establir una comunitat monàstica que alguns fan recular
fins l’època en la que Llop encara vivia, fins i tot que
era fundació seva. El 889 Troyes fou saquejat pels
normands, el que obligà la comunitat a abandonar el
monestir emportant-se les relíquies i refugiar-se a la
ciutat. El resultat fou la destrucció de la casa
monàstica situada extramurs i la seva reconstrucció a
l’interior, al costat de la catedral on la comunitat va
continuar la seva existència, i que seria coneguda com
abadia de Saint-Loup. |
|
|
Aquella
església que conservava el sepulcre de sant Llop estava situada en
un lloc apartat del centre de la ciutat. Més endavant s’hi va
establir una comunitat monàstica que alguns fan recular fins l’època
en la que Llop encara vivia i era bisbe de la ciutat, fins i tot que
era fundació seva. La primera notícia que hom disposa d’aquesta
abadia fa referència a l’abat Winebaudus que cal situar en el primer
quart del segle VII, pel que hom suposa que la casa estaria ja en
ple funcionament en aquella època, però que no confirma la seva
existència en el segle V. Hom coneix també que a mitjan del segle
IX, Carles el Calb va dotar l’abadia amb diverses possessions. El
889 Troyes fou saquejat pels normands, el que obligà la comunitat a
abandonar el monestir emportant-se les relíquies i refugiar-se a la
ciutat. El resultat fou la destrucció de la casa monàstica extramurs
i la seva reconstrucció a l’interior, al costat de la catedral. |
Planta de Saint-Martin-ès-Aires
Il·lustració publicada a la Histoire de l’abbaye de Saint-Martin-ès-Aires (1875) |
